No hi ha un adjectiu que en una única paraula reculli la sensació de vergonya i de descrèdit de la Junta Electoral Central, que aquest dijous ha vist com saltava pels aires el seu escàs prestigi una vegada s'ha conegut que un dels seus membres, el catedràtic de Dret Administratiu de la UPF Andrés Betancor, estava a sou de Ciutadans. Parlant clar i en català: al matí elaborava previ pagament els recursos del partit taronja davant de la JEC i a la tarda s'asseia a l'organisme i defensava la posició de la formació d'Albert Rivera i Inés Arrimadas. Fa uns anys, potser, el cas hauria tingut un perfil menor, com menor era el paper de la JEC. Ara, certament, les coses canvien, ja que l'organisme purament administratiu s'ha acabat convertint en una mena d'instància prejudicial que ha pres decisions transcendents en la vida pública espanyola i ha penalitzat enormement les formacions independentistes amb pronunciaments que han privat de drets a molts dels seus dirigents. Des dels presidents Quim Torra i Carles Puigdemont fins als eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí, per citar alguns dels afectats.

En les nombroses querelles que s'han anunciat, no només a Espanya sinó també a Bèlgica, es veurà si hi ha fets delictius i il·legals. Ja ho veurem. Però és innegable que la fetor que surt d'un sistema cada vegada més corcat i allunyat de qualsevol indici de justícia és asfixiant. L'actuació de Betancor contra l'independentisme ha estat ferotge i les decisions adoptades per la Junta Electoral Central entre el 2017 i el 2019, anys en què va ser vocal, s'han de remuntar a aquelles que puguin realitzar-se. Veurem què diuen tots aquells que defensaven les decisions de la JEC i que tant han perjudicat l'independentisme. Ciutadans, sempre atents a perseguir qualsevol micròfon per ocupar espai mediàtic, va optar per callar, mentre Inés Arrimadas cancel·lava urgentment entrevistes concertades per assumptes personals. Molt greu ha de ser quan amagar-se és l'únic camí d'un partit que amb l'insult i l'espantall que Espanya es trenca té més que suficient.

Diu la Pompeu Fabra que el rector, Jaume Casals, ha expressat la seva preocupació personal davant de la possibilitat que un professor pugui tenir "una actuació èticament tan reprovable". Alhora, ha ordenat l'obertura d'un expedient informatiu per aclarir si les seves actuacions poden ser objecte de sanció per part de la Universitat. A la JEC, mentrestant, silenci. Un clamorós silenci. Veurem què acaba succeint amb la inhabilitació del president Quim Torra ja que en el seu origen hi va haver Betancor i Ciutadans va ser darrere de bona part de les denúncies que es van produir contra ell pel cas dels llaços grocs. Un procediment, el de Torra, que segueix el seu curs en el Tribunal Suprem però que té un encaix clar amb la Junta Electoral Central i els pronunciaments que va acabar fent i que el van privar de l'acta de diputat al Parlament encara que conserva el càrrec de president.

Si algú tingués una mica de vergonya s'afanyaria a evitar un descrèdit encara més gran abans que l'actuació de la JEC sigui el xafardeig dels tribunals europeus i del Parlament Europeu. Ha de ser, sens dubte, molt demanar ja que sempre hi ha qui pensa que el millor és morir al peu del canó.