Encara que la premsa de paper continua majoritàriament obviant la corrupció de la monarquia espanyola i la cada vegada més escandalosa situació, de vegades fins i tot còmica, de la família reial i molt especialment de Joan Carles I -quina gran pel·lícula faria Berlanga si visqués amb alguna de les notícies que hem conegut aquests dies! Què no faria el director de La escopeta nacional amb la màquina de comptar bitllets en una de les sales de la Zarzuela i la família anant en processó a recollir la paga!- puc donar fe que a Madrid només es parla d'ells. L'emèrit ocupa bona part de les converses que es produeixen en les plantes nobles dels edificis de les companyies de l'Ibex mentre a l'ala del palau de la Zarzuela assignada a Felip VI i el seu equip s'analitza, amb un temor gairebé reverencial, què fer amb Joan Carles I. Com deixar anar llast sense que el resultat acabi tenint un cost més gran que el de no fer res, que ha estat la tàctica feta servir fins ara i que, com s'ha vist, l'única cosa que ha aconseguit és que la monarquia es dessagni.

I és que ja gairebé no caben més notícies del que ha estat la cara oculta d'aquell jove rei encimbellat per les democràcies occidentals per controlar la sortida de la dictadura i que va tancar sense cap debat l'opció d'escollir entre monarquia i república, perquè el resultat era bastant evident. Joan Carles I no ha estat el salvador de la democràcia sinó el cap de l'Estat que ha aprofitat el seu rang per capbussar la monarquia espanyola en un descrèdit que no té parangó a Europa. Ja no hi ha retorn possible a la seva figura pública, que ha caigut a plom i a una velocitat de vertigen. Però tampoc no hi ha, segurament, cap mesura possible per intentar des dels despatxos del poder establir un tallafoc que rescati de l'incendi Felip VI. Desterrar-lo fora de la Zarzuela? Retirar-li la condició de rei? Un exili que el deixaria literalment nu davant de l'actuació de la justícia d'un altre país si hi hagués un tractat d'extradició?

No hi ha tallafoc possible perquè la monarquia és una societat familiar limitada i després de tot el que hem anat sabent no es pot al·legar desconeixement. La justícia espanyola, les institucions i el deep state faran el possible perquè el tema no se'ls acabi escapant de les mans però l'opinió pública ja ha emès el seu veredicte. La realitat és que la monarquia comença a estar en fase de descompte, una cosa que es farà més evident quan els espanyols estiguin en una crisi econòmica que no han conegut a la tornada de l'estiu, l'atur pugi diversos punts en molt poc temps perquè els ERTO no es puguin mantenir, la pobresa s'estengui per àmplies capes de la societat espanyola i se'ls aparegui a tots ells la imatge de Joan Carles comptant diners o les transferències milionàries a la princesa Corinna.

Haurà llavors arribat el moment en què no només a Catalunya els Reis no podran viatjar sense un munt de protestes al carrer i amb desplaçaments gairebé clandestins, com últimament es ve fent. El d'aquest divendres ja ha estat cancel·lat davant de les cadenes humanes anunciades per protestar i s'ha avançat a aquell dia el viatge de dilluns al País Basc. Qui hauria de dir fa uns anys que seria més còmode per als reis d'Espanya viatjar a Bilbao o a Vitòria que a Barcelona, Figueres o Girona? S'agendarà un altre dia de la setmana que ve, segurament. Però a la primera opció s'ha posat el fre i hi ha hagut vertigen i sobtats acaloraments a la Zarzuela. I això no deixa de ser per a ells un gran problema ja que és molt evident que tot està agafat amb pinces.