Caldrà concloure que s'ha errat amb l'estratègia quan, no tenint una situació sanitària pitjor que els nostres veïns, les mesures que s'estan adoptant des del Regne Unit o des de França, sobretot des del primer dels països, són terrorífiques per a Catalunya i per a Espanya. En molt poques hores, el primer ministre francès ha recomanat no viatjar a Catalunya pel coronavirus; la principal empresa turística del món, l'operador Tui, ha cancel·lat tots els seus viatges a Espanya i el Regne Unit ha decretat una quarantena als viatgers procedents d'Espanya que ha entrat en vigor amb caràcter immediat.

És tan alarmant la situació a Espanya perquè s'adoptin des de França o el Regne Unit aquestes mesures? Res no dona a entendre que sigui així i el fet que no hi hagi uns paràmetres idèntics per a tots els països a l'hora de gestionar l'evolució de la pandèmia acaba produint confusió en la informació i que el que se sap al final són, sobretot, les mesures que cada govern aplica. Així, per exemple, es desconeix com aplica cada comunitat les proves per conèixer el nombre d'infectats però es dona la paradoxa que a Catalunya hi ha més infectats però menys hospitalitzats que a Madrid, amb molts de menys infectats. Són creïbles les dades de Madrid? Vol dir que ho fan millor? O és, simplement, que s'estan rebaixant els controls perquè no es posi el focus a la capital espanyola?

Les autoritats catalanes i també les de l'Estat tenen un problema molt seriós de discurs a l'hora de trobar el punt d'equilibri en què s'ha de situar la protecció de la salut i la defensa de l'economia. A tot això ajuda el fet que només el govern espanyol pot adoptar mesures obligatòries mentre la Generalitat ha de moure's en el terreny de les recomanacions ja que saltar aquest llistó li pot suposar una contundent desautorització judicial. El resultat és que el Govern actua amb una mà lligada i Pablo Casado demana llavors una centralització de les decisions.

Protegim al màxim la salut però no fem brindis al sol que la gran majoria dels ciutadans no compleixen i que acaben sent letals per a l'economia. Trobar el punt exacte de risc que és assumible per a una societat no és una tasca fàcil ja que lògicament tothom aspira al menor possible i, si pot ser, al risc zero. Però caldrà dir més aviat aviat que tard que potser és impossible i que haurem de prendre les màximes mesures de seguretat sanitària però alhora fer una vida el més normal possible. I que el que va ser una bona estratègia a la primavera pot ser ara un error imperdonable.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat