Catalunya serà, a partir d'aquest divendres, un país a mig gas després que el Govern de la Generalitat hagi decidit el tancament total i immediat de les escoles i de les universitats, una mesura que afecta una mica menys de dos milions d'alumnes per alentir, en la mesura que sigui possible, la propagació del coronavirus. És, sens dubte, per la seva dimensió social la crisi més gran que s'ha viscut mai, ja que està obligant a adoptar mesures excepcionals que afecten tota la nostra vida quotidiana: des de la familiar a la laboral, passant per la del lleure. Mentrestant, els ciutadans assisteixen entre espantats i sorpresos a un inacabable cúmul de notícies que parlen de tancaments, suspensions, contagis, ERO i ensulsiades econòmiques i les administracions dels diferents països es debaten entre quina de les dues estratègies han d'aplicar: la radical que han imposat a Europa, per exemple, països com Noruega o Dinamarca quan encara no hi ha hagut una extensió important del virus, i la gradual, que és l'aplicada per Itàlia i Espanya.

Entre aquestes dues posicions, el Govern, amb competències limitades d'actuació, però fins ara decantat a anar actuant pas a pas, va adoptar a última hora d'aquesta nit de dijous una mesura de confinament de la població d'Igualada i diversos municipis del voltant per controlar el que, ara com ara, és la zona zero del coronavirus a Catalunya. És una mesura dràstica per mirar de contenir al màxim possible l'avanç del virus fora d'aquesta àrea de l'Anoia. Una iniciativa sens dubte discutible per a alguns, però que si la ciutat de Madrid l'hagués dut a terme en el moment que corresponia, hauria evitat molts maldecaps i que un de cada dos casos estigui localitzat allà, com gairebé el 70% de les víctimes mortals. La por del govern de Pedro Sánchez a una acció d'aquesta naturalesa ha alimentat una situació preocupant i fora de control a la capital d'Espanya i la propagació exponencial de la malaltia.

La crisi del coronavirus està portant a passos gegantescos cap a una crisi econòmica i un deteriorament accelerat que es veu en l'alentiment del mercat interior, en les exportacions, a les borses i en la cancel·lació de tota mena de reserves per a les properes setmanes. A la gent se li demana que no surti de casa i que alenteixi, en la mesura possible, la seva activitat mentre les línies d'ajuts de les diferents administracions es comencen a posar en marxa. El Fons Monetari Internacional parla de negres nuvolots i el Banc Central Europeu improvisa mesures tan escasses per a la situació actual que la borsa contesta amb una caiguda generalitzada, en el cas de l'Ibex 35, el més gran de la seva història, per sobre del 14%. I en un món en el qual cadascú va a la seva, el president dels EUA, Donald Trump, prohibeix durant 30 dies els vols d'Europa als Estats Units, excepte amb el Regne Unit. Quant hauran pesat les ganes de Trump de clavar a Europa una enorme bufetada, a més, sense tenir si més no la deferència d'informar-ne la UE i Brussel·les?

Caldrà armar-se de molta paciència i tranquil·litat, ja que a Catalunya, com en molts altres llocs, segons com, això no ha fet més que començar.