Enmig dels esforços titànics de Pedro Sánchez per salvar l'estat d'alarma aquest dimecres al Congrés dels Diputats —avui ho té una mica més fàcil amb el primer gran acord de legislatura entre PSOE, Podemos i Ciutadans i espera que el PNB resisteixi en l'abstenció perquè els números li quadrin— a Espanya li arriben notícies molt preocupants d'Alemanya. Si més no, s'esperava, ja que la decisió estava adormida des del 2014: el Tribunal Constitucional alemany acaba de remoure a fons el sistema de cooperació europea i ha posat la lupa en els futurs plans de compra de deute per part del BCE de països que necessitin fortes injeccions de capital i no tinguin fàcil la devolució. No és una bona notícia per a Espanya i Itàlia, esperançats encara que Europa obri el miracle i si no és per la via de la mutualització del deute hagin de rescabalar tan sols una part petita del que rebin.

Encara que la decisió del Constitucional alemany té a veure amb la compra duta a terme pel BCE de bons de deute sobirà el 2015, quan estava al capdavant de l'organisme Mario Draghi, el pronunciament no pot ser políticament més actual. Situa al centre del debat el que pot fer Alemanya en un moment d'una crisi econòmica desconeguda i, d'altra banda, va en direcció contrària al pronunciament que al seu dia va fer el Tribunal de Justícia Europeu, quan va donar per bones les compres del BCE. Ara Alemanya té una palanca de què mancava per imposar decisions dràstiques de reformes als països del sud i s'aventura una recrudescència dels diferents punts de vista entre el nord i el sud. Encara que el BCE gaudeix d'autonomia en la seva presa de decisions, és difícil defugir que el Bundesbank n'és l'accionista més important.

Resumint: les portes que ha provat d'obrir aquestes setmanes Pedro Sánchez en les reunions telemàtiques amb els caps d'Estat i de govern de la UE semblen molt més tancades que el que en públic ens deia i els seus portaveus alimentaven. Això no va de hooliganisme sinó d'interessos i molt poc d'unió. Els habituals salvapàtries com el popular Esteban González Pons, tot un especialista a menysprear Alemanya, que aquest dimarts no ha aprofitat l'ocasió per comparar el TC alemany amb les autoritats hongareses i poloneses, farien bé de sortir de l'arena i tornar a la cleda. Aquesta estratègia ja la va fer servir amb la justícia alemanya quan es va produir el pronunciament del tribunal de Schleswig-Holstein que va deixar lliure de càrrecs el president Carles Puigdemont i no li va reportar cap rèdit. En tot cas, algun calbot dels seus superiors.

Espanya s'ha de preparar per récorrer al Mede, el Mecanisme Europeu d'Estabilitat, ja que no hi haurà alternativa. I allà els criteris seran severs. Potser fins i tot insuportables per a un govern espanyol com l'actual. Però per a això encara falta temps. Tot i que ja vaig dir fa unes setmanes que l'orquestra del Titanic havia començat a tocar.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat