Si la improvisació i la rectificació han estat les constants vitals del govern espanyol des que la pandèmia va començar a conviure amb nosaltres i, per molt que ens pesi, de poc serveix ara lamentar-se d'aquells errors i de la prepotència exhibida per l'executiu de Pedro Sánchez, ara comencem a constatar que aquesta imprevisió ens acompanyarà també a la sortida de la fase tres, l'arribada del turisme i la mobilitat entre comunitats autònomes. El concepte de "nova normalitat" comença així a tenir sentit: ningú no sap res del que acabarem fent i tot depèn de l'últim invent del ministre de torn.

El comandament únic té aquestes coses i la cogovernança de fireta no ha canviat gaire l'enfocament de les decisions. Aquest dijous, a la ministra d'Indústria i Turisme, Reyes Maroto, no se li ha acudit res més que avançar, en una trobada amb corresponsals estrangers, que Espanya pensava obrir les fronteres terrestres amb Portugal i França el proper 22 de juny. Les terrestres tan sols, no les marítimes o les aèries, que aixequen la prohibició actual l'1 de juliol. Hores de caos, incertesa del sector turístic, enuig de Portugal per com s'havia conegut la notícia per acabar en una nota "explicativa" de la Moncloa tornant al punt de partida. La nova normalitat també ha trobat la seva paraula en l'actual caos i així les rectificacions són notes explicatives.

Seria desitjable que el govern espanyol deixés de jugar al gat i a la rata quan hi ha en l'aire centenars de milers de llocs de treball dependents del turisme, que ja viu en un estrès inimaginable fora del sector i que no sap gaire bé quan obrir, com obrir i si li surt a compte obrir. Ningú no espera d'aquest govern que presenti un pla de reactivació com ha fet la cancellera Merkel a Alemanya, que és el més important des de la postguerra mundial, amb dos eixos fonamentals: el pot posar ja en marxa perquè els alemanys se'l paguen ells i no esperen ajuda exterior i les velles receptes d'austeritat passen a formar part de les hemeroteques i la reactivació vindrà de la baixada d'impostos per afavorir el consum i una inversió del 4% del PIB, l'equivalent a 130.000 milions, que generaran dèficit.

Ja sabem que no som alemanys i haurem d'esperar al que decideixi Europa però, almenys, sí que sabem comptar els morts que tenim i no rectificar cada dia les decisions aprovades la vigília abans a Brussel·les. Si ho fem, potser, algú ens prendrà una mica seriosament. I un últim comentari que no té un destinatari únic: el tema del retorn escolar al setembre ha de començar a ser una de les preocupacions de tots els governs. Falten una mica més de tres mesos però si no s'encerta al cent per cent les repercussions seran gravíssimes dins i fora de l'àmbit escolar.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat