L'aterratge de l'acord de finançament singular per a Catalunya, pactat entre el PSC i Esquerra per a la investidura de Salvador Illa, serà molt més lent del previst i fins i tot és probable que passi de l'actual legislatura catalana a la següent. El pla director per al desenvolupament de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) donat a conèixer l'últim dia de juliol i amb les maletes de les vacances dels polítics ja als cotxes, assenyala que no serà fins al 2028 quan el govern català començarà a assumir part de la gestió de l'IRPF. Els calendaris coneguts salten així pels aires. El del 2026 —la primera data acordada en l'acord d'investidura— òbviament, però també el del 2027, que es podia desprendre de la recent reunió de la comissió bilateral entre el govern espanyol i el català, celebrada sota la presidència del ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres.

El que era una evidència a crits, però ningú no volia ser el primer a empassar-se el gripau, s'ha hagut de posar negre sobre blanc. El calendari acordat era tan sols un espot, ja que l'ATC ni està preparada ni disposa de prou personal per complir l'acord inicial que la Generalitat recaptés l'IRPF a la campanya de la renda del 2025, que es du a terme la primavera del 2026. Per resoldre-ho, el pla director preveu que l'any vinent s'incorporin més de 400 agents de reforç i el 2027 més de 700, amb la previsió d'arribar a 360.000 contribuents. Amb aquest fi, caldran noves oficines temporals i tenir enllestida l'adaptació tècnica i de continguts per poder ajudar i proporcionar l'assistència pertinent.

La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, candidata del PSOE a la Junta d'Andalusia, s'ha acabat sortint amb la seva, i amb aquest nou calendari defuig l'escenari que el tema del finançament singular de Catalunya sigui un llast per a la seva campanya electoral. Uns comicis que no tenen data, però que se celebraran, a tot estirar, el juny del 2026, que és quan farà quatre anys de les eleccions al parlament andalús del 19 de juny del 2022. Montero ja va esquivar la reunió entre el govern català i l'espanyol que va donar llum verda al finançament singular el 10 de juliol passat, de la qual va ser absent. Ningú no va creure que fos per temes d'agenda, com es va dir. Ara es veu que la raó era més de consum intern que cap altra cosa.

La ministra Montero se surt amb la seva i el finançament singular de Catalunya no serà un llast per a la seva campanya a Andalusia

Més enllà de l'incompliment que representa passar un compromís del 2024 al 2026, hi ha quelcom molt més perillós. No es farà cap pas irreversible amb l'actual govern espanyol, ja que la legislatura, si s'esgota, dura fins al 2027. Això vol dir que el més probable és que la materialització de tot plegat depengui d'un govern conformat per PP i Vox, als quals les enquestes ja els donen per sobre dels 200 diputats. Un coixí més que suficient per encarar la recta final d'aquesta legislatura, en què flota un gran desànim en el votant socialista pels casos de corrupció que persegueixen el partit i el seu secretari general, Pedro Sánchez. És evident que amb Feijóo a la Moncloa l'acord entre PSC i ERC dormirà als llimbs. Per això era tan important, políticament parlant, que els terminis no s'allarguessin i la data del 2026 es pogués complir.

Desmuntar una cosa que ja existeix sempre és més difícil que paralitzar un procés d'execució d'una cosa que està en marxa. Era important haver agafat el president del govern espanyol sense marge per postergar l'acord. La inestable majoria parlamentària de què disposa permetia un cert terreny de joc. Potser encara s'hi és a temps.