Acabades les vacances de Setmana Santa, el Procicat —aquest ens que sembla haver substituït des de fa un any el Govern, que l'utilitza com a para-xocs davant de qualsevol crítica— ens ha fet saber que, a partir d'aquest divendres a les zero hores, es dona per finalitzada la permissivitat per moure's en determinades condicions per tot el territori i tornem al confinament comarcal. I que aquest durarà, almenys, fins al proper 19 d'abril. Nou pas enrere en el relaxament de les mesures prèvies a la Setmana Santa i un nou debat obert sobre la seva idoneïtat i la permanent escalada i desescalada per provar de controlar l'expansió de la pandèmia en un moment en què es tornen a visualitzar unes dades diàries pitjors, sobretot pel que fa als hospitals i les UCI, com ja era previsible.

Encara que ho he dit en més d'una ocasió, val la pena ressaltar-ho: el confinament comarcal és una mesura massa dràstica, desigual en funció del territori del que parlem i terriblement injusta per a aquelles comarques amb menys habitants. La mirada barcelonina i de la capital sobre les mesures a prendre davant de l'expansió de la Covid acaba tenint conseqüències negatives a moltes comarques, algunes de les quals serien evitables amb una intervenció política diferent. Massa vegades s'oblida, per exemple, que vint comarques tenen menys de 50.000 habitants. O que entre el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça superen, sumades, per uns quants centenars els 10.000 habitants. O que només set comarques tenen més de 200.000 habitants. El confinament comarcal no té la mateixa afectació sobre els 2,3 milions d'habitants del Barcelonès que sobre les comarques que necessiten visitants el cap de setmana.

Sembla estrany que no s'aposti més per models territorials més imaginatius que corregeixin la despoblació creixent a gaires comarques i que serveixin per reequilibrar les diferents necessitats. Per exemple, una solució seria un confinament per vegueries i, potser, de les vuit existents, dividir Barcelona en dues -la capital i la resta- o, fins i tot, en tres. Una solució així no castigaria permanentment, o castigaria menys, bona part del territori català.

Si hi afegim la galleda d'aigua freda que van suposar les previsions a la baixa respecte a la vacunació que va fer el president Pedro Sánchez dimarts passat, que va pronosticar que poc més del 30% de la població espanyola estarà vacunada el mes de juny, i els interrogants cada vegada més alts sobre la vacunació amb AstraZeneca —ara Sanitat ha proposat que s'administri només als més grans de 60 anys- som a un pas que l'estiu entri en zona de turbulència. Per començar, milers d'establiments, en aquesta ocasió no només del gremi de la restauració, que van contractar personal amb la mirada posada en la temporada estival, hauran de replantejar-se la situació. Algú s'hauria d'adonar que, al final, s'ha marejat tant la ciutadania que, sobretot, el que hi ha és una suma de preocupació i malestar. I especialment en aquest espai que, pejorativament, s'anomena moltes vegades des de Barcelona "comarques".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat