És com si l'Estat fos aliè a tot el que ha passat aquests anys a Catalunya. Aquesta frase del conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, després de gairebé quatre hores de reunió a Barcelona de la comissió bilateral Estat-Generalitat, entre membres del govern espanyol i el català, resumeix, segurament, quina ha estat l'actitud dels executius espanyols des de l'any 2010 en què es va produir la vexatòria sentència de l'Estatut i es va iniciar l'inacabat procés d'independència de Catalunya.
Vuit anys en què, com assenyala el conseller Maragall, l'estat espanyol ha mantingut bàsicament dues actituds: primer, parlar de suflé independentista per negar la realitat i evitar asseure's a negociar. I, després, utilitzar la repressió i la força policial i judicial arran de la convocatòria del referèndum de l'1-O i de la proclamació política d'independència. De fet, la mal anomenada comissió bilateral és tot menys això: cert que s'asseuen dues administracions a la mesa de negociació però només una decideix. L'altra, la catalana, només efectua propostes.
Ara, a través d'una moció de censura avalada pels independentistes, ha arribat Pedro Sánchez a la Moncloa i els socialistes volen parlar amb el Govern de la gestió ordinària de l'autonomia però aquests posen a sobre de la taula presos, exiliats i referèndum. I, llavors, passa allò de sempre: depèn de la justícia, la legislació no ho permet, va en contra de la Constitució, la fiscalia és autònoma... i així tots els exemples que es vulguin.
Tot menys fer política i abordar el conflicte amb llums llargs. El Govern de Quim Torra i Pere Aragonès té moltes veus i diferents estratègies de fons. Però no sé fins a quin punt el govern espanyol és conscient que l'actual legislatura espanyola saltarà pels aires si no hi ha un gest valent i atrevit que, ara com ara, no es veu per enlloc.