Dir a hores d'ara que Cristina Cifuentes no seria presidenta de la Comunitat de Madrid en un país mínimament seriós per les martingales amb el seu màster fantasma a la Universitat Rey Juan Carlos, és a dir poc. Després de la vergonyosa compareixença de Cifuentes a l'Assemblea regional i que tant PSOE com Podemos li demanessin la dimissió immediata després de no haver pogut rebatre les acusacions que se li formulaven, la notícia ja no és per què no dimiteix, sinó les raons de Ciutadans mirant cap a una banda i apuntalant-la al càrrec. El partit taronja, sempre disposat a donar tota mena de lliçons a tothom, va recollir la presidenta enmig del descrèdit evident, la va mantenir alçada al quadrilàter mentre les crítiques de l'oposició es feien interminables i es va limitar a demanar una comissió d'investigació. Una actitud vergonyant a la vista de com es va desenvolupar la sessió parlamentària i que deixa en evidència el partit d'Albert Rivera, que gesticula quan els seus vots no són necessaris i s'escapoleix quan la responsabilitat depèn de la seva acció política.

Cifuentes està atrapada. Ho sap ella i se'n comença a adonar la seva formació política, el Partit Popular. Catorze dies després que El Diario.es destapés l'escàndol de la presidenta madrilenya, ella no ha pogut aportar ni un sol document en la seva defensa, ni tampoc el treball del màster fantasma que suposadament hauria fet mentre era delegada del govern espanyol a la comunitat. I que va lliurar a la universitat el dia que se celebraven a Madrid els actes d'homenatge a la selecció espanyola, que havia guanyat l'Eurocopa de futbol el 2012. La brillant carrera política de Cifuentes podria arribar pròximament a la seva fi, per més que des de la seu del partit al carrer Génova i des de la Moncloa provin de protegir-la.

Curiosa situació la que travessa el PP: quan més feble està el lideratge de Mariano Rajoy davant de l'opinió pública i les enquestes d'opinió li vaticinen els pitjors resultats en els propers processos electorals, els aspirants al relleu cauen un a un a mesura que el seu nom va cobrant protagonisme. Va caure María Dolores de Cospedal, per la gestió del cas Bárcenas; va caure Soraya Saénz de Santamaría per la seva gestió del conflicte català, on no n'ha encertat ni una. Cau ara Cifuentes, en el moment en què se sentia més forta i amb aspiracions a fer el salt a la política espanyola. No és estrany que al PP ningú no aspiri públicament al relleu i els moviments es facin entre bambolines. Ja ho diu el refrany: No et fies de l'aigua quieta, que per baix porta corrent.

P.D. (només per a malpensats i conspiradors): La policia espanyola ha detingut per a la seva extradició a Suïssa Hervé Falciani, l'expert en sistema informàtics a qui se li atribueix la difusió de la coneguda com a llista Falciani amb noms i clients del banc suís HSBC. Detingut el 2012 a Barcelona, sempre s'ha dit que després d'un acord previ amb les autoritats nord-americanes, el seu pas per la presó va ser d'uns mesos i el maig de 2013 va quedar en llibertat fins ara. La nova i sorprenent detenció s'ha produït en un moment en què Espanya ha demanat l'extradició de la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, petició que semblava molt difícil que les autoritats suïsses responguessin afirmativament. Espanya prova de fer un canvi?