L'aprovació al Parlament del decret llei 23/2025, que permetrà a l'Executiu català autoritzar operacions d'endeutament, concedir avals i altres garanties que es considerin imprescindibles per garantir el funcionament dels serveis públics, ajuda a dissipar alguns dubtes i, sobretot, un d'important: l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, si és que s'acaba produint, no serà imminent. Tampoc la seva presentació a la cambra catalana. És evident que, sense ser un drama, fa uns anys sí que ho hagués estat. Ara, Pedro Sánchez ens ha acostumat a tots que la dels comptes públics és una llei que pot aprovar-se o no, però que, si passa això segon, no té conseqüències. Aquesta manera de fer política, inusual en països del nostre entorn, ha acostumat malament totes les administracions i avui totes esquiven solidàriament la situació.

Així, la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha tret aquest decret de pròrroga amb els vots favorables del PSC, ERC i els Comuns. Junts i la CUP s'hi han abstingut, mentre que la resta de grups hi han votat en contra. El president de la Generalitat, Salvador Illa, que continua ingressat a l'Hospital de Vall d'Hebron des del 17 de gener passat i que, segons els metges, evoluciona favorablement després de ser diagnosticat d'una osteomielitis (infecció bacteriana a la zona púbica), té, després de gairebé any i mig de govern, l'assignatura dels pressupostos catalans pendent. L'última vegada que es van aprovar uns comptes públics a Catalunya van ser els de 2023, amb la consellera d'Esquerra Republicana Natàlia Mas, mentre que els últims que ho van fer dins del termini i en la forma escaient van ser el 2022, amb el conseller Jaume Giró. A això segon, la consellera Romero no hi és a temps, però al primer sí, sempre que ERC cedeixi.

El Govern haurà de continuar picant pedra perquè Oriol Junqueras canviï d'opinió sobre els pressupostos

En aquests moments, a més, la crisi de les infraestructures catalanes, amb l'epicentre a Rodalies, que és molt lluny d'haver recuperat la normalitat, s'ha estès a l'AP-7, que torna a estar completament tancada al trànsit a l'altura de Martorell, en sentit sud, per poder efectuar les tasques de reparació de l'autopista després de l'accident mortal de tren a Gelida del 20 de gener. Però també al tren d'Alta Velocitat (AVE), que pateix retards escandalosos entre Barcelona a Madrid, cosa que està provocant, a més, que una ruta que omplia tots els trens ara se n'hagi ressentit enormement per la manca de puntualitat i la por de l'estat de les vies. Tot aquest caos ha portat Esquerra a posar el fre a les negociacions que discretament mantenien amb el Govern i a recuperar el seu discurs de fa setmanes: només l'aprovació al Congrés dels Diputats de la llei que permetria a Catalunya gestionar la totalitat dels impostos obrirà el pany dels pressupostos de la Generalitat, tot i haver arribat ja a un acord sobre el model de finançament.

En conseqüència, el Govern haurà de continuar picant pedra perquè Oriol Junqueras canviï d'opinió. Tot plegat, amb un escenari de vagues preocupant a Catalunya de diferents sectors, reclamant els uns, seguretat i els altres, millores salarials. Així, hi ha prevista una vaga de trens entre el 9 i l'11 de febrer; els sindicats educatius han anunciat un augment de la pressió a la Conselleria i que posaven en marxa un cicle de jornades de vaga que començarà l'11 de febrer, i Metges de Catalunya (MC) ha convocat dos dies més de vaga de facultatius, el 16 i el 20 de febrer, en el marc del conflicte obert amb el Departament de Salut. Vaga de trens, de personal educatiu i de metges toquen tres sectors bàsics i la coincidència de tots ells el mes de febrer pressuposa unes setmanes de protestes significatives.