El Parlament de Catalunya ha donat llum verda aquest dimecres al decret llei 23/2025, que regula les necessitats financeres del sector públic en un context de pròrroga pressupostària. La iniciativa del Govern, defensada per la consellera d’Economia, Alícia Romero, ha tirat endavant amb els vots favorables del PSC, ERC i els Comuns. Junts i la CUP s’han abstingut, mentre que la resta de grups hi han votat en contra. La norma permet a l’executiu autoritzar operacions d’endeutament, concedir avals i altres garanties que es considerin imprescindibles per garantir el funcionament dels serveis públics. Durant el debat, Romero ha subratllat que el decret assegura la continuïtat d’avals, garanties, finançament i endeutament de diverses entitats, així com l’actualització de les retribucions del sector públic i de les pensions, amb l’objectiu de preservar el poder adquisitiu. L'últim cop que es van aprovar uns pressupostos van ser els del 2023, amb la consellera d'ERC, Natàlia Mas, mentre que els últims que ho van fer amb temps i forma va ser el 2022, amb el conseller Jaume Giró.
Aval d'ERC i els Comuns
El diputat d’ERC Albert Salvadó ha retret tant al PSC com al PSOE les dificultats per complir els compromisos adquirits. Així mateix, ha tornat a exigir l’aprovació al Congrés de la llei que permetria a Catalunya gestionar la totalitat dels impostos, una condició que ERC posa sobre la taula per negociar els pressupostos catalans malgrat haver arribat ja a un acord sobre el model de finançament. Tot i que la intenció del Govern era presentar aquest mes de gener els pressupostos -abans de la crisi de mobilitat-, els republicans mantenen que sense aprovar la llei que tenen registrada al Congrés que permet a la Generalitat recaptar el 100% de l'IRPF no seuran a negociar els comptes de la Generalitat.
Per la seva banda, el portaveu dels Comuns, David Cid, ha afirmat que Catalunya necessita pressupostos, però també un Govern que compleixi els acords pendents. En aquest sentit, ha advertit que els Comuns no entraran a negociar els comptes fins que l’executiu compleixi els compromisos del 2025 i executi els suplements de crèdit previstos. Els Comuns, de fet, fan referència a fer complir el règim sancionador contra les empreses que incompleixen el topall del lloguer.
Junts carrega contra la manca de pressupostos
Des de Junts, el diputat Joan Canadell ha qüestionat el decret i ha carregat especialment contra el fet que el Govern encara no hagi presentat uns pressupostos. Canadell ha acusat l’executiu de Salvador Illa de conduir Catalunya cap a una “espanyolització” i ha reclamat que es portin els comptes al Parlament per debatre’ls i negociar-los. A més, ha advertit que, si el Govern vol el suport de Junts, assenyalant que “el tripartit fa aigües”, haurà de reduir la pressió fiscal i presentar uns pressupostos amb un model moderat i allunyat del populisme. La diputada de la CUP Laure Vega ha justificat la seva oposició al decret assegurant que la pròrroga i l’estancament de les polítiques acaben deteriorant-se i afavorint l’extrema dreta.
El decret, estructurat en quatre articles, també contempla l’augment salarial del personal funcionari per als anys 2025 i 2026, així com l’actualització de les pensions reconegudes per llei. Igualment, fixa l’indicador de renda de suficiència de Catalunya en 9.622,18 euros anuals, amb efectes des de l’1 de gener d’aquest any. Cap grup parlamentari ha sol·licitat que el decret es tramiti com a projecte de llei.