Com sol fer des que es va iniciar, el setembre passat, l'actual curs polític, Gabriel Rufián tampoc va acudir aquest dilluns a l'executiva d'Esquerra Republicana celebrada a Barcelona. Tampoc s'hi va connectar telemàticament, cosa que sí que acostuma a fer un cop al mes. No va defensar, per tant, la seva proposta de front comú de l'esquerra espanyola que ha encoratjat aquest dissabte La Sexta i que, en els últims mesos, s'ha expandit en platós de televisió com El Intermedio de José Miguel Monzón Navarro, més conegut com El Gran Wyoming o a La Revuelta de David Broncano, a Televisió Espanyola. Oriol Junqueras, que no vol saber res de la iniciativa i li incomoda, ha donat instruccions als seus col·laboradors de mantenir un perfil baix, evitant la confrontació i la seva segona, Elisenda Alamany, va tirar com va poder pilotes fora, repetint insistentment, que Esquerra no és a cap front com el que proposa Rufián i que es presentarà a les eleccions espanyoles amb les seves sigles i no formant part de cap coalició.

"Coses d'en Gabriel", comentava aquest dilluns una persona molt propera a Junqueras. "Ja se li ha dit que, per més que insisteixi, no anirem en aquesta direcció", afegia un altre col·laborador del president d'Esquerra. "De fet, en la seva proposta no hi ha res més que fum perquè ningú li ha dit que sí"; reblava un tercer, que es lamentava de no haver-lo vist dissabte a la manifestació pel caos de Rodalies. A primera hora del matí, Rufián feia un tuit a la xarxa social X, després del fracàs de l'esquerra a les eleccions de l'Aragó d'aquest diumenge, en què insistia: "Diverses coses: 1) Qui no vegi que cal fer alguna cosa o no hi veu bé o ja li va bé que no n'hi hagi. 2) El que ve no s'atura amb sigles, s'atura amb pobles. 3) Els tuits, articles o especulacions contra mi no faran que PP i Vox deixin de sumar 200 diputats. 4) Creure que el feixisme s'aturarà a la frontera de la teva seu o de la teva nació perquè vota diferent és màgia negligent. I acabo amb les mateixes preguntes: De què serveix arribar al Congrés amb 2, 3 o 4 diputats més si el ministre de l'Interior serà Abascal? De què serveix que et vagi millor si t'il·legalitzaran? No val la pena intentar alguna cosa diferent per frenar-lo? Jo només dic una cosa que n'hi ha prou d'estar al carrer 5' per escoltar-la. Més cap i menys puresa."

Ningú no creu a Esquerra que Rufián es llanci en solitari a fer les Espanyes encapçalant una candidatura per Madrid que avui no existeix

Esquerra es mou pel que fa a Rufián amb peus de plom. Fa uns mesos, quan Junqueras va tornar a la presidència del partit, el desembre del 2024, estava oberta a la cúpula de la formació la possibilitat que Rufián no repetís com a candidat dels republicans a les eleccions espanyoles, després de retrocedir als comicis del 2023 de 13 diputats a set. El president d'Esquerra, que porta en silenci públic els moviments del seu home a Madrid, encara que se l'entén ben clar, pel que diuen els seus, va parlar aquest dilluns a través d'Alamany: si Rufián vol ser-ho, ho serà. Aquest debat, si és que va existir en algun moment, ara ja no és damunt la taula. Les alternatives que hi podia haver, la mateixa Teresa Jordà, la seva número dos actualment, han quedat sense opcions d'encapçalar la candidatura en aquests moments. Perquè el que ningú creu a Esquerra és que Rufián es llanci en solitari i al marge del seu actual partit a fer les Espanyes encapçalant una candidatura per Madrid que avui no existeix.

Perquè, fins ara, gairebé totes les formacions a l'esquerra del PSOE li han donat carabasses. L'última resposta va arribar al migdia dels representants gallecs del BNG, que també se n'han desmarcat: "Som una força gallega i continuarem concorrent amb les nostres sigles". Abans ho havien fet Bildu, Compromís i Esquerra Unida. Sumar i Podem, després de la seva desfeta electoral a l'Aragó, ho analitzen. Els seus espais estan literalment abrasats. Els primers han aconseguit conservar el seu únic escó malgrat haver perdut vots i els segons són extraparlamentaris. Els morats porten un ple de vuit eleccions autonòmiques en què han anat perdent tots els escons que tenien als parlaments autonòmics. Ara Aragó però abans Extremadura, Catalunya, País Basc, Galícia, País Valencià, Canàries i Madrid. Això sí, el PSOE va aplaudir el moviment de Rufián.