S'ha queixat un regidor del Partit Popular al districte de Moratalaz a Madrid, en el qual és a més president del partit, i que respon al nom de José Antonio González de la Rosa, que cantar en català a la capital d'Espanya és una provocació. I, el que és més greu, el seu partit no l'ha desmentit. De vegades, una anècdota reflecteix molt més que una allau de declaracions polítiques a favor o en contra de les relacions entre Catalunya i Espanya quina és la crua realitat: no es pot cantar en català a Madrid i la culpa que se li hagi permès a un grup valencià és de l'alcaldessa, Manuel Carmena. L'explicació de Morales és antològica i argumenta, com a idea força, que, com totes les lletres són en català "quants entendran el que canten aquests senyors?". Suposo que, per aquest mateix motiu, l'il·lustre regidor, que té estudis en empresarials i que el seu fort és, pel que sembla, la creació d'empreses, també impedirà que amb càrrec a l'erari públic es prohibeixin tots els concerts municipals de tots els grups que no es dirigeixin al públic en castellà.

Fa unes setmanes, el cantautor de Xàtiva, Raimon, es queixava amargament que no hagués pogut acomiadar-se dels seus seguidors a la capital d'Espanya, perquè cap promotor l'hi havia ofert, i recordava l'històric concert a la Universitat Complutense de Madrid celebrat el 1968, en plena dictadura, que va donar peu a una de les seves cançons més emblemàtiques, i que 40 anys després, el 2008, va poder repetir al mateix recinte universitari. Però des del 2008 fins avui ha plogut molt. Molt i en quantitats importants. Tant que Raimon no té qui el convidi a acomiadar-se a Madrid, Aznar ha deixat de parlar català en la intimitat i un regidor del PP s'atreveix impunement a dir que el català és una llengua que divideix. Una llengua separatista.

De la mateixa manera que s'estableix un discurs oficial en què els que defensen el referèndum són uns colpistes, als que reclamen 500 mossos d'esquadra més en nom de la seguretat de tots els ciutadans catalans se'ls denega sense més ni més i es porta més d'una dotzena de generals a Barcelona a una reunió del Consell Superior de l'Exèrcit, organisme que no es convocava a la capital catalana des del 2001. I la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria i els ministres José Ignacio Zoido (Interior) i Álvaro Nadal (Energia, Turisme i Agenda Digital) i les ministres María Dolores de Cospedal (Defensa) i Dolors Montserrat (Sanitat) realitzen actes a Barcelona sense reunir-se amb els seus homòlegs catalans. Deu ser el més normal, però no deixa de ser una manera especial d'entendre la política. Un servei al partit abans que un servei als ciutadans.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat