El dur informe de la comissària de Drets Humans del Consell d'Europa contra Espanya, presentat aquest dimecres, com a corol·lari a la visita que va fer el mes de novembre passat, posa en relleu, novament, les greus deficiències que existeixen en matèria de llibertat d'expressió. La comissària Dunja Mijatovic recalca la necessitat de revisar la coneguda com a llei mordassa, perquè compleixi completament els estàndards europeus i internacionals en drets humans, i l'exigència de canviar el Codi Penal respecte a les sancions per enaltiment del terrorisme, insults a la Corona i ofenses als sentiments religiosos.

No puc estar més d'acord amb la posició del Consell d'Europa, una peça fonamental en l'engranatge europeu i els pronunciaments del qual solen ser, en general, molt més crítics amb els governs que tenen menys ressorts per impedir de fer ús de la força dels estats. El fet que tots els intents de modificació de la llei mordassa, aprovada en la legislatura en què el Partit Popular tenia majoria absoluta al Congrés i sota la presidència de Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz al Ministeri de l'Interior hagin fracassat demostra fins a quin punt els partits són ostatges dels seus incompliments quan accedeixen al poder. I aquest cas és especialment sagnant perquè Pedro Sánchez va assegurar que es modificaria l'endemà d'arribar al govern i ostenta el càrrec des de juny del 2018.

Evidentment, són més fàcils les promeses electorals, terreny en el qual el president espanyol es mou com un peix a l'aigua. Ho estem veient aquests dies, on no hi ha jornada en què no hagi previst un esprint informatiu per conquerir els titulars del dia. D'ofertes en té, al seu catàleg inacabable de compromisos a futur, sigui sobre l'habitatge o sobre la sequera, dos temes que sens dubte pesen en el deure del seu govern i que ara vol contrarestar en una autèntica batalla contra rellotge. No caben en aquest article totes les promeses que ha fet sobre l'habitatge si es volen detallar amb un mínim d'explicació, i fins i tot és probable que ni ell no sigui capaç de recordar-les totes. Sens dubte, és molt més senzill repassar el que ha fet en els gairebé cinc anys que fa que és president del govern espanyol. Però l'estratègia de campanya que ha plantejat de dirigir-se especialment al vot jove el porta, segurament, a aquest esprint de tot a cent fins al 28 de maig.

El mateix fa de la sequera, l'altre gran problema. Res més mediàtic que un Consell de Ministres extraordinari per tapar l'absència d'iniciatives que ajudin el sector. Sánchez sap que amb pocs diners pot obtenir un gran rèdit electoral i ningú no és millor que ell quan es tracta de jugar la partida en aquest terreny. Davant la sequera, promesa de pluja fina de milions, mentre el Govern, amb el problema molt més a prop i la preocupació a molts menys quilòmetres encara estudia què fer. Temps enrere, en l'època de Pasqual Maragall com a president de la Generalitat, s'hauria convocat una reunió del Consell Executiu a la zona zero de la sequera que no hagués aportat una solució als problemes però hauria transmès, almenys, empatia davant de les dificultats dels nostres pagesos. No és ni més ni menys que aquella màxima d'acompanyar el sector en les seves dificultats si després vols que et recordin quan vagin a votar.

Però tornem al Consell d'Europa. Ningú no farà cas a Madrid a l'informe de la comissària Dunja Mijatovic i qui menys en farà, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, diverses vegades advertit i desautoritzat per les institucions europees. Però és bo que des de fora es reconegui el que aquí no es vol veure i és que les majories polítiques no poden ser mai una cortina de fum per vulnerar els drets humans.