Que l'estat espanyol està seriosament preocupat per la patacada judicial que pot patir per part de la justícia belga i del Tribunal Europeu amb seu a Luxemburg és una evidència palmària. El darrer bram de l'alt representant per a la Política Exterior i de Seguretat de la UE, Josep Borrell, cal interpretar-lo en aquesta clau. El seu menyspreu als tribunals belgues és impropi d'un càrrec comunitari, però també, fins fa quatre dies, d'un ministre d'un país que es considera seriós.

És obvi que Borrell prova de desviar l'atenció i posar-se la bena abans de la ferida. La justícia belga ha donat aquest dilluns carbassa a la urgència espanyola de l'euroordre d'extradició i ha acceptat la petició dels advocats de Puigdemont i Comín d'ajornar l'inici del judici oral en espera d'una resolució sobre la immunitat d'ambdós, així com la de Junqueras, perquè els dos primers puguin accedir al seu escó d'eurodiputat. És una cosa que té el deep state molt nerviós i que Espanya ha fet tot el possible per provar d'evitar o, almenys, de condicionar-ne el resultat. L'última puntada de Borrell comparant el president Carles Puigdemont amb l'etarra Natividad Jáuregui, integrant del comando Bizkaia, que no va ser extradida per Bèlgica, és un improperi inacceptable fins i tot en boca d'una persona que té el costum de desqualificar tots els seus adversaris.

Puigdemont, així com la resta de presos polítics o dels membres del Govern a l'exili, és una persona honorable. Totes les euroordres presentades pel jutge Pablo Llarena han fracassat fins ara i el magistrat del Suprem les ha hagut de retirar davant de l'evidència del revés. El Suprem fins i tot ha deixat escrit en la seva sentència que no hi va haver cop d'estat en no acceptar la rebel·lió. Com pot llavors Borrell traçar una similitud amb la membre d'ETA? És del tot immoral i d'un nivell humà per fer-s'ho mirar. Es pot estar en contra del procés i es pot ser molt crític. Només faltaria. Però utilitzar un càrrec europeu per desacreditar la justícia belga i provar de pressionar els diferents països i el tribunal de Luxemburg equiparant el cas de Puigdemont amb el de Natividad Jáuregui produeix un neguit enorme i posa al descobert que també les mínimes formes ja s'han perdut del tot.

Cal ser molt prudents, però en el tema judicial tot apunta que Espanya està entaulant una batalla fora de les seves fronteres i el futur se li està complicant a passos gegantescos. Aquells que havien venut la pell de l'os abans de caçar-la, igual es troben sense pell i sense os. Una cosa en la qual Borrell és un gran especialista.