El Ministeri d'Afers Exteriors ha decidit finalment presentar un recurs contenciós administratiu per la reobertura de sis delegacions catalanes a l'estranger que van suspendre el 155, la supressió de l'autonomia i el cessament fulminant del Govern i que, amb el nou conseller d'Exteriors havia procedit a recuperar Ernest Maragall. El recurs del ministre Josep Borrell no és cap gran sorpresa, ja que l'havia anat deixant caure en alguna declaració de les múltiples que ha efectuat des que va prendre possessió del càrrec, a començaments de juny. Però, en canvi, sí que és un projectil del ministre en la relació zigzaguejant que manté el Govern de Pedro Sánchez amb el Govern de Quim Torra en la qual predominen les bones paraules i la gesticulació dels socialistes i, en canvi, hi ha una absència de fets reals. Com si la política es pogués realitzar tan sols anant d'un micròfon a l'altre.

D'aquí la importància del moviment de Borrell: entrar en un tema com és el de les ambaixades i que ja estava políticament i mediàticament donat per descomptat perquè el Govern ja les havia reobert sense més problemes és tota una declaració —i no pas verbal— d'hostilitat. Sobretot si en l'argumentari del Ministeri d'Exteriors el que es ve a dir és que per a l'obertura de les ambaixades catalanes no s'han complert els tràmits burocràtics corresponents i els Ministeris afectats, a més d'Exteriors, Hisenda i Política Territorial, no hi havien pogut dir la seva. Una posició si més no susceptible ja que les delegacions funcionaven abans del seu tancament pel 155.

És evident que la Generalitat ha de prosseguir el seu pla d'obertura de delegacions a l'estranger a la qual té dret com qualsevol altra autonomia espanyola. A la política intimidatòria per part de l'executiu de Sánchez li manca lògica política i no es correspon amb els vots que es van atorgar al president Sánchez perquè accedís a La Moncloa. En política no és compatible el "jo t'ho dono tot i tu no em dones res" llevat que una de les dues parts no tingui sentit del ridícul. La represa del curs polític ha de corregir aquesta situació.

Perquè Borrell sí que té clar el que ha de fer.