La publicació d'uns àudios comprometedors de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, en els quals, entre altres coses, se la pot escoltar, quan era consellera de Cultura, interpel·lant un funcionari de la Generalitat —que ha estat qui ha aportat les gravacions al TSJC— sobre el pagament d'una factura a un amic seu, Isaías Herrero, i que fa referència a l'època en què era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), obliga la segona autoritat de Catalunya a una explicació pública que aclareixi els dubtes que hi ha en aquests moments. Borràs ha defensat sempre la seva innocència des que el cas va saltar a la llum pública, mai no se n'ha amagat ni ha defugit fer aclariments públics, i s'ha parapetat en un fosc interès judicial per apartar-la de la vida pública. I el cert és que havent-hi tants casos en què la justícia ha actuat així amb els dirigents independentistes catalans, hi ha hagut prou motius per creure en les seves explicacions.

Tanmateix, un funcionari de la conselleria de Cultura ha aportat uns àudios que rebaten la seva versió pública fins ara i que necessiten aclariments per la seva part abans que la pilota es faci més gran. L'advocat de la presidenta del Parlament ha demanat un bolc íntegre de la conversa perquè no estigui descontextualitzada. Fa bé Gonzalo Boye en exigir-ho i que el TSJC hagi convocat les parts amb certa celeritat per al proper dia 8 de juny és rellevant i el resultat pot ajudar a aclarir molt les coses. Però la política va a una velocitat diferent de la de la resta de les coses i per això és important que Laura Borràs aclareixi els dubtes que puguin existir, ja que fins i tot abans que aquests àudios sortissin a la llum pública la fiscalia l'acusava a ella, a Ferrer i a Roger Espar —el funcionari que ha aportat les cintes en el TSJC— de malversació de fons i de prevaricació en la concessió de divuit contractes menors (és a dir, a dit) de la Institució a Ferrer que sumen 309.000 euros.

El fet que se celebri aquest cap de setmana a Argelers, a la Catalunya Nord, el congrés de Junts per Catalunya que ha d'abordar la substitució de Carles Puigdemont i de Jordi Sànchez a la presidència del partit i la secretaria general respectivament, i l'elecció si els militants així ho ratifiquen, que es dona per descomptat, de Laura Borràs i de Jordi Turull al capdavant de la presidència i la secretària general, és també un segon motiu per esperar que aquestes explicacions es produeixin, com així ha estat ocasions anteriors. La cruïlla en la qual es troba Junts per Catalunya davant l'enorme repte que li suposa tornar a situar-se al capdavant de la política catalana i abandonar el tercer lloc que ocupa ara, exigeixen aclarir qualsevol indici de dubte.

És cert que, a més, és necessari que Junts recuperi el suport de la part de l'electorat que va perdre entre els comicis de 2017 —les eleccions que va convocar Mariano Rajoy una vegada va dissoldre el Govern de Catalunya, va aplicar el 155 i es va apoderar de les seves institucions— i els de 2021, en plena pandèmia i després que el TSJC hagués apartat Quim Torra de la presidència de la Generalitat. Els congressos serveixen per rellançar una formació política i encara que Junts perd el seu principal referent, Carles Puigdemont, com a estendard públic del partit, ningú no dubta que, almenys durant un temps, la imatge del president a l'exili i la del partit que va fundar aniran inexorablement unides per més que hagi deixat clar que la seva dedicació prioritària serà a partir d'ara el Consell per la República, del qual ostenta la presidència.