Ha hagut de succeir una situació tan escandalosa com que l'alcalde de Badalona, el socialista Àlex Pastor, se saltés dimarts a la nit el confinament pel coronavirus, fos detingut pels Mossos d'Esquadra en el centre de Barcelona al volant d'un cotxe fent ziga-zagues, colpegés el vehicle policial en provar de frenar, fes ostentació de la seva posició de primer edil de la quarta ciutat de Catalunya, mossegués un dels agents que van participar en la seva detenció i es negués a fer-se la prova d'alcoholèmia perquè sabéssim que fa molt temps que no estava en condicions d'ocupar el càrrec que ostentava.

Pastor era, segons aquesta versió, el tonto útil posat al capdavant d'un municipi de gairebé 220.000 habitants pel PSC per conservar el poder de la ciutat, primer, el 2018, de la mà del PP d'Albiol i de Cs via moció de censura; i, el 2019, al capdavant d'una coalició de Guanyem Badalona En Comú-ERC, Badalona En Comú Podem i JxCat. Tan àmplia com imprescindible per arrabassar l'alcaldia a l'Albiol guanyador dels comicis del mes de maig passat. En menys de dos anys, tots els partits han acabat canalitzant d'una manera o una altra l'ambició del PSC per l'alcaldia badalonina encara que la seva posició a la ciutat mai no ha estat de gran fortalesa.

No són ells, tanmateix, els responsables del trist espectacle d'un alcalde trastocat que hagués pogut causar una veritable desgràcia i que ara tothom diu que fa temps que no estava en condicions d'ocupar el càrrec. El PSC era, com és normal i tots els partits han denunciat, perfectament coneixedor d'aquesta situació. I ningú, absolutament ningú, no va fer res. En canvi, el partit el va expulsar ipso facto una vegada va transcendir el que ja sabia fa temps. Quina altra cosa podia fer? Pastor tenia padrins importants que el van impulsar al càrrec, començant pel primer secretari, Miquel Iceta, i el secretari d'Organització del PSC i avui també ministre de Sanitat, Salvador Illa, càrrec que li hauria d'haver donat una perspectiva més completa del problema. Però obrir aquest meló hauria suposat, segurament, que els socialistes perdessin una alcaldia molt valuosa. I al poder, voluntàriament, no hi renuncia ningú.

A Badalona fa molt temps que, amb marques diferents, només hi ha, agradi o, no dues candidatures: la de García Albiol i la contrària a García Albiol. El primer té un programa de ciutat de sobres conegut i que té com a reclam el tema de la immigració i l'objectiu de l'altra amalgama de formacions acaba sent sempre que el líder del PP no governi. Ara s'obriran noves negociacions entre els partits per pactar un nou alcalde, i el més raonable és que desemboquin en el retorn de l'exalcaldessa Dolors Sabaté. Però Badalona sempre és una capsa de sorpreses. Veurem si aquesta vegada torna a ser així.