No hi ha un únic responsable de l'atzagaiada que s'ha produït aquest dimarts a Badalona entre els partits d'esquerra, que, malgrat tenir majoria en el consistori, han deixat la gestió de la ciutat durant els propers tres anys en mans de Xavier Garcia Albiol. El Partit Popular torna a l'alcaldia de la quarta ciutat de Catalunya i amb aquest municipi suma la seva segona ciutat blava, en un mapa molt dominat per alcaldes independentistes. Per fer-se'n una idea més precisa: fins ara 453 catalans, els residents a Pontons, a l'Alt Penedès, tenien un alcalde del PP i ara el tenen 220.440 ciutadans més. El salt és més que notable.

Albiol s'ha trobat amb l'alcaldia que minuts abans donava per perduda i que després de l'acord de juny del 2019 per donar-la a un socialista no va somiar mai recuperar, qui sap si fins després de les pròximes eleccions. Havia d'estimbar-se l'alcalde i llançar-ho tot per la borda perquè tornés a tenir opcions, i això és el que va acabar passant el 22 d'abril amb el socialista Àlex Pastor després d'unes copes de més i d'agredir els Mossos d'Esquadra. El cert és que cal ser de Badalona per comprendre el que ha acabat passant i el trist espectacle de tots ells desqualificant-se entre si.

Del desenllaç final, és fàcil distingir entre els guanyadors Miquel Iceta, a més d'Albiol. El PSC tenia dos objectius: el primer, retenir l'alcaldia i, el segon, que no hi accedís l'exalcaldessa Dolors Sabaté, de Guanyem Badalona. El primer només podia aconseguir-lo amb una carambola que no es va donar. El segon era més fàcil i només havia de teixir una teranyina de missatges públics en els quals semblés que donava suport a l'exalcaldessa encara que en realitat fes el contrari. Ja va passar a Barcelona, on el pacte entre PSC i comuns —amb l'impagable suport de Manuel Valls— va desplaçar el guanyador Ernest Maragall, d'ERC. L'important era que l'independentisme no tingués l'alcaldia de la capital catalana i un no s'havia de fixar gaire en qüestions menors com els vots que ho feien possible. A Badalona ha passat una cosa similar: al final, Iceta ha anat a manifestacions amb Albiol i no amb Dolors Sabaté. I això compta.

Entre els perdedors, l'esquerra, l'independentisme i Sabaté. Així s'ha escrit el penúltim capítol d'aquest serial de picabaralles i batalles, perquè de segur que a Badalona l'últim encara està per escriure's.