La campanya més anòmala de qualsevol de les eleccions celebrades mai a Catalunya i a Espanya ha acabat a les 24 hores d'aquest dimarts. També la més irregular: dos candidats han participat en inferioritat de condicions, ja que un està exiliat a Brussel·les (Puigdemont) i un altre a la presó d'Estremera (Junqueras). Malgrat tot, presó, exili, liquidació del Govern, suspensió de la Generalitat, processos judicials, decapitació de partits i entitats sobiranistes, centenars d'alcaldes amenaçats per l'Estat, la violència policial de l'1-O i tantes altres coses, l'independentisme ha resistit amb una resiliència inimaginable quan Mariano Rajoy va convocar el passat 27 d'octubre les eleccions del 21 de desembre, entre l'aplaudiment dels seus i el convenciment que ara sí que havia arribat el moment de liquidar l'enemic, més que l'adversari.

Políticament parlant, és obvi que les eleccions autonòmiques que Rajoy va convocar després de carregar-se l'autonomia i cessar el Govern s'han convertit, unes setmanes després, en el referèndum que no volia. O què és sinó una victòria o una derrota de les forces independentistes? Si la nit electoral Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP sumen 68 diputats o més, la crisi política espanyola estarà servida. La marea de vots independentistes haurà assolit un objectiu titànic: aixecar-se d'un intent d'humiliació amb tints autoritaris i amb un silenci còmplice ensordidor de socis que semblaven impensables. Si no és així, l'independentisme haurà de replantejar-se no només l'estratègia, sinó el calendari, els objectius i qui sap si alguns lideratges.

En la penúltima volta abans de l'última i definitiva, es podria dir que les opcions independentistes d'aconseguir l'objectiu són altes si es manté la velocitat i l'impuls dels últims metres. Per primera vegada en anys, però, l'independentisme no corre sol i tot s'ha preparat perquè no pugui alçar els braços a la meta. La decisió està en mans de més de 5,5 milions d'electors d'aquí a molt poques hores.

A més, Catalunya no només es juga qui serà el seu president durant els propers quatre anys, sinó també el futur del catalanisme com a vector de progrés en tota la seva història moderna. Retinguin per a dijous aquests quatre ítems a l'hora de calibrar èxits o fracassos d'uns i d'altres: primer, si hi ha o no majoria independentista al Parlament; segon, si el percentatge de vots independentistes ha superat l'espectacular registre del 47,8% del 2015; tercer, quina formació política ha guanyat les eleccions, i quart, si el PP ha estat el partit amb menys representació a la nova Cambra catalana. A partir de la resposta que tinguin aquestes preguntes, sabrem com es desenvolupa la política a Catalunya en els propers quatre anys.