Una de les notícies de l'any -i de les grans vergonyes de la justícia a Espanya- serà, sens dubte, l'absolució total de Sandro Rosell per la Secció Primera de la Sala del Penal de l'Audiència Nacional, donada a conèixer aquest dimecres, i la constatació fefaent de la terrible injustícia de la presó provisional decretada al seu dia per Carmen Lamela. Els tres magistrats de la sala han firmat la sentència per la qual l'absolen dels delictes de blanqueig de capitals i pertinença a grup criminal, pels quals venia sent acusat amb cinc persones més. Una absolució total i absoluta després d'haver passat ¡21 mesos! en presó preventiva i tenint juntament amb el seu soci Joan Besolí el primer lloc del rànquing de permanència de privació provisional de llibertat per un presumpte delicte econòmic que s'ha demostrat inexistent.

La jutgessa Lamela li va denegar la llibertat sota fiança fins a tretze vegades i haurà d'arrossegar tota la vida una taca al seu expedient que l'hauria d'impossibilitar per continuar ostentant responsabilitats tan altes. Lluny de ser així, fa poc temps, quan ja era evident que no hi havia una gran causa judicial contra Rosell, va ser promocionada al Tribunal Suprem, la instància judicial més alta a Espanya. I allà continua. I allà continuarà. La mateixa magistrada que va enviar els Jordis -Cuixart i Sánchez- a presó fa 555 dies i que, quan van comparèixer els membres del Govern que van ser enviats a presó el novembre de 2017, segons va relatar un d'ells, no va prestar excessiva atenció a la seva declaració: "Ens ignorava ostentosament, mirant convulsivament el seu mòbil. Ja tenia redactat l'ingrés a la presó".

És esgarrifós el que li ha succeït a Sandro Rosell i més encara pensar en la indefensió absoluta dels ciutadans en casos com aquest. No val, ni de bon tros, posar per davant que la independència judicial és la que ha decretat finalment la seva llibertat. I els 21 mesos que ha passat engarjolat? Ningú no n'és responsable? És l'única professió del món en la qual els errors no comporten una sanció i quan es prenen mesures tan dràstiques com la privació de llibertat durant 21 mesos per un delicte de blaqueig de capitals i pertinença a grup criminal s'ha d'estar molt segur de la comissió del presumpte delicte del qual s'acusa. La temporalitat de les notícies al món en què vivim donarà a l'absolució de Sandro Rosell unes hores o uns quants dies de vida. Però espanta, no sé trobar una altra paraula, que això pugui haver arribat a succeir i que se cerneixin sobre el seu llarg temps de presó notícies inquietants que tenen molt a veure amb la seva adscripció ideològica i la posició del Futbol Club Barcelona davant la Via Catalana de l'11 de setembre del 2013, el Concert per la Llibertat celebrat al Camp Nou el mateix any, o unes presumptes pressions dels Estats Units, molestos perquè Qatar obtingués el mundial de futbol del 2022.

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat