La victòria molt àmplia de Jordi Martí en les primàries convocades per Junts per Catalunya a Barcelona suposa, fonamentalment, tres coses. En primer lloc, el regidor recull el verinós testimoni deixat per Xavier Trias que, el 2023, es va alçar amb la victòria en les eleccions municipals per davant de l'actual alcalde Jaume Collboni i l'exalcaldessa Ada Colau. En segon lloc, suposa la derrota de la direcció nacional del partit, que va fer el possible perquè Martí s'apartés del procés de primàries i només la tossuderia d'aquest a renunciar el va mantenir dret. I, en tercer lloc, reflecteix la voluntat de la militància de Barcelona de premiar un home de Trias, previsible i moderat, més proper a les posicions de l'antiga Convergència.
Martí Galbis, amb el 40,29 % dels vots, s'ha imposat clarament a Pilar Calvo (29,30%), Jaume Alonso Cuevillas (18,63%) i Glòria Freixa (11,15%). En la votació hi han participat 628 militants, que suposen el 67,24 % dels que tenien dret a vot, demostrant-se, una vegada més, que en política la direcció d'un partit no ho pot tot. En un partit tan piramidal en la presa de decisions com és Junts, no serà fàcil per a Martí teixir una aliança amb la direcció, més enllà de les paraules que sempre es pronuncien en aquestes ocasions, que unes primàries són sempre un triomf de la militància. Cal recordar que d'aquests quatre aspirants a les primàries es va esborrar el regidor Josep Rius després que Martí presentés la seva candidatura.
Amb la designació de l'alcaldable de Junts, tots els partits amb opcions de representació al consistori ja han designat el seu cap de cartell
Amb la designació de l'alcaldable de Junts, tots els partits amb opcions de representació al consistori ja han designat el seu cap de cartell. Així, repeteixen l'alcalde Jaume Collboni, com a candidat del PSC, el regidor del Partit Popular, Daniel Sirera, i el representant de Vox, Gonzalo de Oro. Són nous Elisenda Alamany, la secretària general d'Esquerra Republicana, Gerardo Pisarello (Comuns) i Jordi Aragonès (Aliança Catalana). Encara que falta un any per a les eleccions municipals, és obvi que els comicis del 2027 tindran poc a veure amb els del 2023. En aquella ocasió, Xavier Trias va aconseguir canalitzar tots els vots de protesta contra Ada Colau, a la qual cosa va afegir el seu propi carisma personal. Això va actuar amb una important força motriu que el va portar a la victòria.
Ara no hi ha ni Trias ni Colau, i Collboni fa quatre anys que és alcalde, cosa que sempre actua de catalitzador en una campanya electoral. A hores d'ara, ningú discuteix la victòria de Collboni i l'interès rau en qui serà capaç d'aconseguir la segona posició: si Junts, Esquerra, els comuns o, qui sap, Aliança Catalana, que és tota una incògnita en unes eleccions específiques de la capital catalana. En bona lògica, no obstant això, la segona posició se l'haurien de disputar el partit de Puigdemont o el de Junqueras, més enllà del que diuen actualment les enquestes. La direcció de Junts ha de reflexionar sobre el que ha estat tot el procés de designació del candidat a l'alcaldia de Barcelona, en el qual ha acumulat nombroses negatives de possibles candidats i un desconcert general sobre l'alcaldable, fins a acabar en una situació de tensió evident en no aconseguir la direcció fer desistir Martí dels seus propòsits una vegada es va fer evident que no hi hauria merla blanca que reunís els requisits per impedir unes primàries.