Més de quaranta dies després de les eleccions generals del passat 23 de juliol i 17 dies després que s'hagi constituït el Congrés dels Diputats, o sigui l'arrencada oficial de la XV legislatura, la investidura d'un president de govern continua sent una incògnita. A moments sembla que el PSOE fa temptatives d'intentar-la, una vegada hagi fracassat Alberto Núñez Feijóo en el seu intent, després de l'encàrrec de Felip VI, a finals d'aquest mes de setembre, en canvi, en d'altres sembla que Pedro Sánchez es troba còmode amb una repetició electoral el pròxim 14 de gener i apareixent davant de l'opinió pública espanyola com l'aspirant que s'ha resistit a fer cessions de pes a l'independentisme.
Estem, per tant, davant d'una investidura a foc lent de resultat incert a les que ja s'ha acostumat la política espanyola, ja que situacions similars es van viure el desembre de 2015 amb repetició electoral el 26 de juny de 2016 i novament l'abril de 2019 amb segona volta el novembre d'aquell mateix any. En el primer cas, Mariano Rajoy va optar per la repetició electoral i en el segon va ser Pedro Sánchez qui no acceptaria l'acord amb Podemos i va fer el mateix. En aquest cas, la situació és, políticament parlant, radicalment diferent, ja que la investidura no depèn d'un dels grans partits espanyols sinó de nacionalistes i independentistes i molt especialment de Junts per Catalunya i els seus set diputats, atesa la seva situació central en la política espanyola i la dificultat que té per facilitar la investidura tant de Sánchez com de Rajoy.
Per primera vegada en una investidura s'han posat a sobre de la taula temes d'enorme calat polític com són l'amnistia i el dret a l'autodeterminació per part de l'independentisme català i, en el cas del PNB, una reinterpretació de la Constitució que reconegui la nació basca. Bildu, en una posició aparentment més discreta, recolza al PSOE i prepara les eleccions a Euskadi, al més tardar el juliol de 2024, i en les que confia situar-se com a primera força política. El fet que encara faltin moltes setmanes, de fet mesos, perquè la legislatura decaigui i es convoquin automàticament les noves eleccions fa que els diferents partits mantinguin les seves posicions de màxims i que el moment de les transaccions ni tan sols es pugui arribar a preveure.
En qualsevol cas, sembla evident que la cocció a baixa temperatura de la investidura de Sánchez també ve motivada de moment Feijóo, que és el que haurà de presentar primer les seves credencials el pròxim 26 de setembre. Aquesta situació ha fet que els contactes del PSOE amb Junts no hagin passat a majors i que la negociació pròpiament dita no hagi encara començat. De fet, el partit de Puigdemont no té oficialment ni una comissió negociadora i oficialment el curs polític el reprenen aquest dilluns amb una conferència del president en l'exili dimarts des de Brussel·les en l'inici de les jornades interparlamentàries de Junts i en la que exposarà el marc que proposa Junts en l'actual context polític i les condicions per a una negociació que desemboqui en un pacte per a la investidura d'un inquilí de la Moncloa. Esquerra, PSC i la resta de forces polítiques també donen per acabades les seves vacances aquest cap de setmana