Què està passant realment perquè la generació silver estigui guanyant, de cop, posicions en llocs estratègics i de màxima responsabilitat? Primer va ser el món de l'empresa, on s'ha començat a valorar que l'edat, rai, i que el retorn dels sèniors ajudaria al fet que la companyia guanyés en confiança. Moltes de les grans així ho han fet i no els ha anat precisament malament. Però ara, de sobte, sembla que ha arribat a la política. Aquella moda que calia rejovenir els partits —de cop, tots els polítics semblaven vells i que calia conquerir amb noms de la denominada generació X— ha desaparegut i la moda dels Casado (41), Rivera (42), Arrimadas (41), Lastra (43), Teodoro García (37), Hector Gómez (43), per citar uns quants dels que han ocupat titulars polítics aquests últims anys, s'ha esfumat de la vida pública.

En part, perquè no han estat capaços de generar confiança i la magnitud de la crisi econòmica que ve reforçarà la idea de comptar amb valors segurs que seran identificats també per la seva experiència. Ho ha entès així el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que davant de la caiguda electoral en la qual es troba després de l'estrepitós fracàs d'Andalusia ha fet ús del fons d'armari socialista per col·locar al capdavant del grup parlamentari al Congrés l'exlehendakari Patxi López en lloc de Gómez. López, de 62 anys, ho ha estat gairebé tot en el PSOE, atès que va començar com a diputat a les Corts el 1987. En aquests 35 anys també té una etapa com a president del Congrés dels Diputats i més de quinze anys com a secretari general del PSE. Un altre cas semblant és l'andalusa María Jesús Montero, de 56 anys, ministra d'Hisenda i Funció Pública, que substituirà Lastra.

Si ens apropem a Catalunya, el cas més cridaner és el més que possible retorn a la vida pública de l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias com a candidat de Junts a la capital de Catalunya en les pròximes municipals. Elsa Artadi ho va ser amb 42 anys el 2019 i Trias ho serà el 2023 amb 76 anys. Damunt la taula no hi ha l'edat del candidat, al contrari, la seva experiència es considera el principal actiu, unit en aquest cas a les condicions com li va arrabassar Colau l'alcaldia enmig de la guerra bruta per uns comptes inventats i que ara sabem que va ser una operació policial i mediàtica a més preparada. Ernest Maragall, el candidat d'Esquerra Republicana, es presentarà amb 80 anys, una edat a la qual cap candidat no s'ha atrevit a afrontar un repte tan important des de les primeres eleccions municipals el 1979, i les enquestes el donen com el favorit. En les últimes eleccions al Parlament, els candidats de la CUP ja van ser Maria Dolors Sabater (61 anys) i Carles Riera (62).

Quins són els consellers de la Generalitat més valorats per l'opinió pública? Josep Maria Argimon (64 anys), Jaume Giró (58) i Joan Ignasi Elena (54), una mica més jove, però ja alcalde de Vilanova el 2005. Alberto Núñez Feijóo, 60 anys, sense fer pràcticament res des que va accedir a la presidència del Partit Popular, ha revertit l'imparable tobogan en què havia situat el partit Casado per convertir-lo en una còmoda escala en la qual cada mes està electoralment uns esglaons més amunt. Podríem seguir, perquè els exemples s'han anat amuntegant a mesura que es creava un ambient d'enorme pessimisme sobre la situació econòmica a partir de setembre per la crisi del gas que s'origina amb la invasió d'Ucraïna per part de Rússia i la resposta d'Occident.

Molt em temo que no és una moda i que fins que l'economia no recuperi èpoques de bonança, que veurem quan serà, serà una constant i un canvi que es mantindrà.