L'acord entre qui ja són en realitat tres socis del govern espanyol —PSOE, Unidas Podemos i Sumar—, Esquerra Republicana i EH Bildu per tirar endavant una llei d'habitatge a unes setmanes de les eleccions municipals i autonòmiques del pròxim 28 de maig i a uns mesos de les eleccions espanyoles d'aquest desembre pot acabar sent tan voluntarista i esperat per la ciutadania com ineficaç en els seus objectius, que no són altres que topar l'increment del preu del lloguer, el 2024, en un 3%. Tenint en compte que l'habitatge a Espanya és un dels problemes més greus amb un mercat tensat en moltes de les seves ciutats més importants, cosa que provoca la fugida massiva de cada vegada més franges de ciutadans joves i no tan joves per no poder fer front al lloguer, la pregunta a contestar és si aquesta llei servirà per revertir la situació.

I molt em temo que, encara que la resposta no sigui agradable d'escoltar, no pot ser, amb seguretat, afirmativa. Entre altres coses perquè hi ha moltes variables que no pot controlar mai una legislació i que tenen molt més a veure amb els objectius que tinguin els propietaris de pisos, tant els petits, que tenen un o dos habitatges, com els que a partir d'ara ja són considerats grans tenidors si posseeixen cinc habitatges. Són moltes les veus del sector que sostenen que acabarà produint-se l'efecte contrari al buscat pel legislador, ja que molts dels habitatges avui de lloguer passaran a ser de venda, en un país on el lloguer només suposa al voltant del 18% del parc immobiliari, molt lluny, per exemple, del 49% d'Alemanya, amb la qual cosa, a la pràctica, es reduirà l'oferta en les zones tensades. Altres blocs de pisos pot ser que acabin com a pisos turístics, quedant, per tant, fora del nou mercat de lloguer.

L'escenari d'aconseguir l'efecte contrari al buscat és el que frenava el PSOE a l'hora de subscriure l'acord, una posició que no ha pogut mantenir després del pacte assolit entre Unidas Podemos, Esquerra i EH Bildu i la proximitat de les municipals. No moure's era tant com carregar amb la responsabilitat que els socialistes no feien res per lluitar contra els alts preus de lloguer i aquesta no era la millor carta de presentació davant d'uns comicis que acabaran sent enormement difícils per a Pedro Sánchez. En aquesta tessitura, el millor era pujar al carro i no tenir un front electoral obert per aquesta qüestió amb els seus socis de govern i de legislatura.

La llei que s'haurà d'aprovar ara al Congrés i que els signants intentaran que entri en vigor abans de les eleccions de maig, també preveu una pròrroga en els desnonaments i la prohibició de dur-los a terme sense data i hora predeterminada, una antiga demanda per posar fi a la incertesa i indefensió dels llogaters i que té tot el sentit del món i evitarà situacions del tot inacceptables que hem viscut. També està ben encaminada la idea que les despeses i honoraris de les immobiliàries vagin sempre a càrrec del propietari i no dels nous llogaters i que es creï a partir de 2025 un nou índex més estable que substitueixi l'IPC.

De totes maneres, com que el millor és no enganyar-se, fins que hi hagi una política seriosa, realista i sostinguda en el temps de construcció o compra d'habitatge social tot el que es faci tindrà una incidència molt escassa. I això ho saben tots els governants que s'han apropat al problema. El que cal fer és exigir-los que ho facin, que no és el mateix que prometre fer-ho en campanya electoral.