El comportament erràtic de Pedro Sánchez amb el Govern de Catalunya, de manera molt especial amb el seu president, i la nul·la disposició a assolir un acord amb Esquerra Republicana en el passat debat sobre la pròrroga de l'estat d'alarma, a diferència del que sí que va fer amb Ciutadans i amb el PNB, pot ser el preludi d'una d'aquestes dues coses: corregir la majoria parlamentària de la sessió d'investidura que li va portar a la reelecció com a president o un avís als republicans perquè calibrin de manera diferent els polsos que li fan al PSOE. Ho sabrem amb el temps, més enllà del soroll interessat dels mitjans de comunicació oficials de torn, com El País aquest diumenge, que ja clamen per una majoria parlamentària alternativa.

Sánchez ensenya les ungles, que és el que sap fer millor. Alhora, festeja Arrimadas, que ha tingut l'habilitat de colar-se a la pista de ball quan ningú no l'havia convidada. No pot estar còmode Podemos en aquesta situació i més tard o més d'hora ho farà saber. Esquerra, mentrestant, aguanta l'envit, espera a veure moviments i saber si hi ha una nova cartografia política per part de la Moncloa. Com que hi haurà una cinquena pròrroga d'estat d'alarma en deu dies, veurem si hi ha un retorn a la situació anterior i si l'autoproclamat govern d'esquerres és alguna cosa més que un esquer. Un altre termòmetre serà la convocatòria d'una nova reunió de la taula de diàleg entre els dos governs, que va ser clau en la investidura de Sánchez al gener, es va constituir el 20 de febrer, i la segona reunió de la qual es va ajornar el 13 de març "fins que la situació sanitària derivada de la pandèmia del coronavirus estigui en una altra fase". Es pot afirmar que aquest moment ha arribat.

La crisi econòmica en la qual ja estem immersos no pot desplaçar sine die la solució al conflicte entre Catalunya i Espanya. El govern català ha d'exigir la represa de la cimera entre els dos executius ja que serà l'única manera de posar de manifest quina és l'actitud del govern espanyol. Molt més ara que, a diferència del mes de març passat, no s'observa una urgència del Tribunal Suprem per inhabilitar el president Quim Torra.

Dit amb la màxima cautela, fa l'efecte que el titular de la Generalitat ha passat a ser considerat una peça política de caça menor per a un deep state molt més pendent de balancejar el president Sánchez i el seu govern en el sempre procel·lós món de la judicatura. Això en un moment en què almenys mitja dotzena de col·lectius professionals i diferents partits de la dreta iniciaran tota una bateria de denúncies de l'executiu davant del Tribunal Suprem, no és un tema menor.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat