La sorprenent posició de la Fiscalia Superior de Catalunya, que s'oposa a concedir l'indult total o parcial a l'expresidenta del Parlament i de Junts Laura Borràs, malgrat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que la va condemnar a quatre anys i mig de presó i a tretze anys d'inhabilitació a càrrec públic, pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), demostra fins a quin punt la persecució política és capaç de passar per sobre de qualsevol altra consideració. Amb el cas ja jutjat i amb la condemna ferma, sobre la qual es podrien discutir moltes coses, del que es tracta ara ja no és de la seva innocència o la seva culpabilitat. El que es discuteix ara i va ser el que va entendre el tribunal que la va jutjar, i per això va proposar el seu indult parcial —fins a dos anys de presó— per evitar la seva entrada en un centre penitenciari, és si la condemna a Borràs pels delictes de prevaricació i falsedat documental —en concedir unes feines del web de l'ILC a un amic sense intervenir concurs públic— no ha sigut o és exagerada.

Es produeix en poques ocasions que el tribunal jutjador demani l'indult en la seva sentència i sigui després la fiscalia qui s'hi oposi. Segurament, experts amb més coneixement que jo podrien posar molts més exemples d'això. Perquè estem parlant de la mateixa fiscalia de la qual el president Pedro Sánchez, ja en el càrrec, en una entrevista i a la pregunta de quina seria la posició del Ministeri Fiscal, va assenyalar: “La Fiscalia de qui depèn?... Doncs ja està”. No és l'únic cas. En ple procés, en una conversa del llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, amb el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, el primer va afirmar: “Això la Fiscalia t'ho afina, fem una gestió”. Què ens hem perdut llavors perquè la fiscalia de Catalunya a través del seu representant en el cas, Assumpta Pujol, una de les poques fiscals que parla en català, a través d'una argumentació que té una base molt tècnica i molt dura, hagi firmat aquest escrit?

L'experiència no permet ser molt optimista

Per rang jeràrquic és una posició que arriba fins al fiscal general de l'Estat, que, per cert, ja ha declarat com a investigat per un presumpte delicte de revelació de secrets. Està avalada la posició per Álvaro García Ortiz? Forma part de la guerra de la fiscalia i algú ha volgut clavar-li un cop de cap al cap a Borràs? Sigui com sigui, una vegada més les conseqüències d'això afecten negativament el que es podia esperar de la fiscalia en funció de les expectatives que hi havia. Val la pena aquí recordar què deia la sentència del TSJC en les seves conclusions: “Primer: Elevar al Govern de la Nació, a través del Sr. ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, una proposta d'indult parcial en favor de la penada Sra. Laura Borràs en referència exclusivament a la pena de presó que li ha estat imposada en la sentència núm. 1/23 dictada per la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en data 29 de març de 2023, i únicament pel temps que excedeixi dels dos anys com a durada màxima; havent d'acompanyar a l'esmentada proposta l'informe preceptiu, que s'extraurà del FJ5.3 de la sentència de condemna, el full historicopenal de la penada i un testimoni de la sentència de condemna.” La condemna havia estat de 4 anys, sis mesos i un dia i la inhabilitació de 13 anys.

Per sort, queda el cartutx definitiu, el del govern espanyol, que, al final, és qui ha de concedir l'indult escoltant les parts, que són el tribunal i la fiscalia. Borràs tindrà l'indult gairebé amb tota seguretat, però el cas s'haurà portat fins al final i, francament, no queda gaire bé que un govern el qual Junts està traient de tants problemes, no només polítics, tingui pel camí tantes sorpreses d'última hora. Tot això en un mes de juny que es preveu escalfi informativament per diversos temes d'una importància capital: la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei d'amnistia i sobre la qual ja se sap des de fa mesos que el pronunciament serà avalar la seva constitucionalitat, encara que falta la lletra petita sobre la malversació. Comprovar si el TC entra en aquest terreny i delimita les maniobres del Suprem. L'experiència no permet ser molt optimista i tot apunta que el TS farà de la seva capa una casaca que, a la pràctica, vol dir que l'elit dels polítics sense amnistia continuaran sense superar el filtre un temps més. I, a l'agenda també d'aquest mes, el nou debat sobre l'oficialitat del català a finals de mes. Però d'això ja hi haurà temps per parlar.