Acostumats, com estem a Catalunya, que massa coses es facin malament per inèrcia o per mala gestió i no es posi prou afany per continuar sent capdavanters, allà on el país ha tingut sempre una mirada valenta, cosmopolita, generosa i, en molts aspectes, atrevida, cal aplaudir l'excel·lent gestió de la Fira de Barcelona. Tot un exemple de com de vegades els consorcis en els quals es troben diverses administracions poden ser efectius si es deixa treballar els responsables que lideren el projecte.

La Fira no és, en contra del que alguns puguin pensar, una cosa exòtica que organitza congressos. És just el contrari: un creixent motor econòmic que irradia prestigi al país i acaba sent una pluja fina de bones notícies. Els èxits han arribat, a més, en un moment en què Ifema, el recinte firal de Madrid, ha comptat amb un raig d'ajuts que pretenien desdibuixar el projecte català, arrabassant-los molts dels seus vaixells insígnies. L'excel·lent tasca del president del consell d'administració, Pau Relat, i del director general, Constantí Serrallonga, amb autonomia, estratègia i mirada llarga, ha permès esquivar els obstacles i allunyar les interferències polítiques el màxim possible.

Així, amb un model de gestió gairebé privada, s'ha assolit el rècord històric d'una facturació de més de 250 milions d'euros, un 17,4% més que l'any passat i superant el millor exercici, el de 2019, l'últim abans de la pandèmia. Tan important com els resultats econòmics són els 250 salons, congressos i acte diversos duts a terme aquest any i la capacitat de captar esdeveniments mundials de referència en sectors capdavanters de l'economia i que aporten un gran valor afegit, tant pel nombre de persones que mobilitzen com pel qualificat perfil del visitant.

Cal aplaudir l'excel·lent gestió de la Fira de Barcelona, un creixent motor econòmic que irradia prestigi al país

Si fem la vista enrere, veiem com als tradicionals salons de Alimentaria&Hostelo, Automòbil, Construmat o el Nàutic s'ha sabut incorporar-ne dos de referència mundial com el Mobile World Congress, que aporta el 20% dels ingressos anuals, que ha renovat la seva presència a Barcelona, almenys, fins a 2030 i la fira de l'audiovisual Integrated Systems Europe (ISE), el congrés més gran del món al sector audiovisual i els sectors integrats, que va aterrar a Barcelona el 2019 i no s'ha mogut. L'ISE, de la mà de Mike Blackman, va generar un impacte de 385 milions l'any passat i el pròxim any ja ha superat amb escreix el passat exercici i celebrarà entre el 30 de gener i el 2 de febrer l'edició més important de l'esdeveniment fins ara.

Quan es parla en genèric de la necessitat de dotar-se d'estructures d'estat, la Fira és un bon exemple de com es pot plantar cara i sortir victoriós davant rivals de més envergadura. Si clonéssim el model i tinguéssim més fires, com una manera de fer les coses, el país oferiria un rostre bastant menys pessimista i molt més ambiciós.