Que la monarquia espanyola està en crisi és una evidència. Com també ho és que Felip VI ha aconseguit amb la seva actuació que bona part de Catalunya consideri que el monarca no els representa i que en els últims temps, de manera especial a partir d'octubre de 2017, es va produir un punt d'inflexió en les relacions de la família reial amb els catalans. Per això, no és estrany que en el recent discurs de Nadal del monarca es produïssin dos fets significatius: que perdés 700.000 espectadors respecte a l'any passat i que fos el segon menys vist del seu regnat.

El fet que sigui emès per la majoria de les cadenes de televisió fa que el share sigui sempre molt alt i que el que s'hagi de valorar siguin les dades comparades i els qualitatius. Així, a Catalunya el van seguir el 42,3%, el percentatge més baix de l'Estat. Trenta punts menys que a Madrid o a les dues Castelles. Els 5,6 milions d'espectadors queden molt lluny dels 10,4 de 2020, els 8,1 milions de 2017 o els 7,9 de 2018. El share a Espanya queda per sota del 60%, una barrera que només s'havia trencat en una ocasió.

Els partidaris de la monarquia espanyola, lluny de reflexionar sobre els errors comesos, s'endinsen en posicionaments i en actituds que són d'un altre temps. La seva preocupació hauria de ser que el germen de la discòrdia en la família reial posi fi a la institució i, lluny d'això, encoratgen una actitud moltes vegades retrògrada que no sembla acostumar-se al transcurs dels anys. Un amic m'ha fet notar com de malament queda la intervenció de Felip VI si es compara amb la realitzada per Carles III al Regne Unit.

No és estrany que el recent discurs de Nadal de Felip VI fos el segon menys vist del seu regnat

Val la pena veure la factura del representant de la monarquia britànica: intervenció curta, parlant de problemes planetaris —medi ambient, protecció del planeta, compassió amb el proïsme— la banda de Buckingham Palace obrint el discurs, dempeus, sense banderes, per acabar amb un cor de nens. En canvi, el de la Zarzuela podia haver estat gravat fa diverses dècades: Constitució, Espanya i la bandera. És normal que el segon perdi popularitat i valoració. Hi ha una Espanya que ja ha perdut i segueix els passos de Catalunya. Això sí, la premsa de Madrid només sembla preocupada perquè els socis del PSOE critiquen el seu discurs. Com quan l'arbre no et deixa veure el bosc.