La presència de Felip VI a Qatar per assistir a un partit classificatori de la fase de grups —veurem què succeeix en les següents eliminatòries— és un d'aquells episodis que no fan sinó demostrar l'enorme distància existent entre la monarquia espanyola i la realitat. Dels altres cinc països amb monarquia regnant, els seus caps d'estat han declinat personar-se a Qatar per la polèmica desencadenada per la violació de drets humans a l'emirat i la mort de molts treballadors en la construcció dels estadis de futbol.

Hi anirà Felip VI, que manté amb les monarquies del golf Pèrsic una relació singular, com hem pogut seguir a través dels casos de corrupció que han afectat el rei emèrit. El seu fill estarà avui a Doha, ciutat en la qual debutarà el combinat espanyol en el seu inici de campionat davant Costa Rica. Els països amb monarquies regnants i presents a Qatar (o sigui el Regne Unit, Gal·les, Països Baixos, Bèlgica i Dinamarca) han optat per la prudència i no hi seran en aquesta primera fase ni Carles, ni Guillem Alexandre, ni Felip, ni Margarida, els quatre responsables de les respectives cases reials.

Per què no ha fet Felip VI el mateix? No té res a dir el govern de Pedro Sánchez tenint en compte que no és una visita privada? És pitjor encara: ha dit el que li ha semblat i la ministra portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, ha avalat el viatge com una manera per fer evident el seu suport a la selecció espanyola. L'altra part de l'executiu espanyol, la que conforma Unidas Podemos, ha criticat la celebració del mundial de futbol a Qatar, però ha evitat entrar en el viatge de Felip VI a Doha. Una manera com una altra de passar de puntetes i intentar sortir d'algun dels bassals en què es troba la formació morada amb l'enverinada batalla entre Pablo Iglesias i Yolanda Díaz.

És cert que si alguna cosa hi ha en aquest mundial de Qatar, a més de sorpreses al terreny de joc —allà hi ha la impensable derrota de l'Argentina de Leo Messi davant l'Aràbia Saudita— és una quantitat ingent de cinisme. Protestes amb la boca petita, ja que ningú no desitja enfadar-se més del compte amb uns països que tenen ingents quantitats de diners i, per això, van acabar emportant-se al seu país el mundial de futbol, canviant les dates de celebració de juliol al novembre i paralitzant totes les lligues del planeta. Això només s'aconsegueix diners, amb molts diners. I a partir d'aquí, l'emir Tamin bin Hamad Al Thani, una de les persones més poderoses de l'Orient Mitjà i amb una fortuna familiar que supera els 450.000 milions de dòlars, fa el que vol i els drets humans queden per a una altra ocasió o per a millor ocasió.