Diversos empresaris catalans que van dinar aquest divendres a la seu del Foment del Treball amb el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, comenten que aquesta visita a Barcelona ha estat la primera en què el gallec ha agradat a l'auditori. Hi va haver promeses econòmiques i fiscals de gran importància, inclosa la rebaixa de l'impost de patrimoni, més protecció per als propietaris de pisos i gestos evidents per contenir la immigració il·legal. Els més pròxims al PP o clarament antisocialistes van voler veure el comportament d'un dirigent que ja es veu a la Moncloa. Els més pròxims a Junts, en canvi, van valorar positivament les mesures econòmiques i fiscals, però van trobar a faltar una mica més de política si vol tenir els vots. No n'hi ha prou amb demanar-los, va remarcar un d'ells.

Tot i que Feijóo va fer esforços per no aixecar polseguera ni entre els empresaris ni en el partit de Puigdemont, el PP encara és lluny del que hauria de fer. La picada d'ullet d'apel·lar als assistents que voten Junts —específicament es va dirigir a ells— perquè empenyin la formació independentista a fer fora Pedro Sánchez de la Moncloa, sembla fum. Això no va de discursos més o menys agradables. Es tracta d'assolir acords polítics. Tampoc va de treure de la façana del carrer Gènova de Madrid les referències que hi havia de les manifestacions que el PP va convocar contra la llei d'amnistia —això s'assembla a aquell Aznar que deia que parlava català a la intimitat. Si volen parlar amb Junts, més enllà del que ja fan en privat, aquesta mateixa setmana, sense anar més lluny, hauran de començar a posar coses reals i importants sobre la taula.

Si volen parlar amb Junts, més enllà del que ja fan en privat, aquesta mateixa setmana, sense anar més lluny, hauran de començar a posar coses reals i importants sobre la taula

Si no serà impossible escalar els acords ja assolits en matèria econòmica, fiscal o energètica a temes de més importància. El compromís de Feijóo de convocar eleccions immediatament si té els vots per guanyar una moció de censura és molt poc atractiu per a Junts per tres motius: avui els seus vots tenen un gran valor polític, cosa que un govern del PP no li pot garantir. Segon, obrir la porta a Vox al govern espanyol és una llosa que Junts no pot portar a sobre. Tercer, el PP encara deu l'alcaldia de Barcelona a Junts i a Xavier Trias després de guanyar les passades municipals, que el grup de Daniel Sirera a l'ajuntament va regalar irresponsablement al PSC.

Com que en política no hi ha res segur i les expectatives electorals avui en són una i demà una altra, Feijóo faria molt bé de no passar més temps del que cal veient com Pedro Sánchez es precipita a un pou aparentment sense fons. És probable que els polítics formin part d'una espècie que ni rectifica ni reconeix errors. Però el 2023 tampoc és tan lluny per haver oblidat en tan sols dos anys que esperar a veure passar el cadàver del seu enemic no va ser suficient. El mort era ben viu i encara que després els problemes se li han acumulat, amb la seva oposició política no n'hagués tingut prou la dreta per conquerir la pole position de la qual gaudeix en l'actualitat. Ha calgut molta supèrbia del PSOE i dosis de prepotència i corrupció a la vegada. I alguna empenteta dels tribunals.