Una de les frases que s'ha repetit més aquests últims dies a l'entorn del president Puigdemont es refereix a la manera de negociar que té el PSOE des que Pedro Sánchez n'és al capdavant, i que algun dels seus dirigents ha fet arribar aquests dies a Junts per Catalunya parlant de les dues negociacions que hi ha d'haver: la de la presidència del Congrés i la de la investidura d'un candidat a president del govern espanyol. "Serà a l'últim moment i com sempre".

A aquesta reflexió s'hi respon amb ironia des de l'entorn del president a l'exili: "A l'últim moment, pot ser; com sempre, segur que no". Què vol dir, això? Que els socialistes poden decidir el timing, però no hi haurà xec en blanc, ni acords inintel·ligibles que requereixin tres o quatre lectures per ser entesos. Perquè l'experiència d'aquests últims anys demostra que es prometen moltes coses i que, després, res d'això no arriba a destinació en les condicions en les quals havien estat acordades.

Quan falten nou dies per a la constitució de les Corts, a Pedro Sánchez no sembla immutar-lo que se li pugui escapar la presidència del Congrés i prossegueix la seva tercera setmana de vacances, la segona al Marroc. Mentrestant, Alberto Núñez Feijóo va fent els deures que pot. El cap de setmana, va forçar la renúncia pública de Vox a ser en un hipotètic —i molt difícil— govern encapçalat pel president del PP. Aquest dilluns, i després del moviment de Vox, el diputat de Coalició Canària ha anunciat que donarà suport a Feijóo, amb la qual cosa els números se li han complicat una mica a Sánchez. Deixant de banda els set diputats de Junts, la foto en aquests moments és de 172 a favor de Feijóo i 171 a favor del president del govern en funcions.

Malgrat que el silenci i la discreció —tota una novetat al món de Junts— no permeten saber quan es produiran els contactes, el fet que el president Puigdemont comuniqués diumenge via Twitter que ja es trobava a Waterloo potser és un senyal. L'enviat socialista haurà de portar alguna cosa més que fum, ja que, si no és així, el PSOE acabarà perdent la presidència del Congrés. Sia perquè pertanyi a una força política diferent de PSOE i PP, que és l'opció preferida per Junts; sia perquè, davant la passivitat de Pedro Sánchez, Junts s'inhibeixi de la votació i acabi en mans del candidat/a proposat pel PP.

Ja és el tercer dia que una persona ben informada em fa la mateixa reflexió: "Sánchez s'està equivocant; potser acabarà fent tard".