La catifa del Govern a Oriol Junqueras per a la signatura dels pressupostos de la Generalitat ja ha sortit de l'armari per tal de ser corresponentment desplegada, i és només qüestió de dies la rúbrica del president d'Esquerra Republicana. El primer acte de l'obra titulada Catalunya té pressupostos es va escenificar dijous amb la signatura entre el president Salvador Illa i Jéssica Albiach, la presidenta del grup parlamentari d'En Comú Podem a la cambra catalana d'un document que farà parlar molt i que preveu, entre altres coses, la prohibició del que tots dos partits defineixen com la compra especulativa d'habitatge a Catalunya, una mesura que pretén lluitar contra la crisi de l'habitatge i que, segons el sector, va en la direcció contrària i acabarà passant com amb altres iniciatives, que l'únic que fan és retreure habitatges del mercat de lloguer.

Alguns exemples benintencionats —en aparença— han tingut els últims anys, certament, l'efecte contrari. Però era una reivindicació de la formació d'Albiach per atorgar els vots dels seus diputats al PSC, i l'equip de Salvador Illa ha acabat transigint amb aquesta mesura tan dràstica. L'acord preveu modificar la llei d'urbanisme amb l'objectiu de prohibir la compra especulativa d'habitatge i que a les denominades zones tensionades —que a Catalunya són avui 271 municipis, on viu més del 90% de la població—, l'objectiu és que la compra de pisos es destini a habitatge habitual. Els grans tenidors només podran comprar edificis sencers i amb la condició que els habitatges es destinin al lloguer i amb el preu topat que marca la llei. En el cas dels petits tenidors —propietaris de fins a quatre habitatges— es farà una excepció, sempre que els habitatges adquirits s'utilitzin com a residència pròpia o d'algun familiar o es posin de lloguer dins dels topalls que marca la llei. La Generalitat seria així el primer govern autonòmic que aborda aquest canvi normatiu a l'Estat, entre pronunciaments de juristes que qüestionen que es pugui arribar a fer.

Esquerra ja té encarrilat el seu sí als pressupostos, pendent dels últims serrells

La proposició pactada entre el Govern i Comuns inclou un incís sobre les segones residències. Estableix que en les zones de mercat residencial tensionat es podrà adquirir "excepcionalment" un habitatge diferent de l'habitual a condició que sigui "l'única segona residència de la persona adquirent" i estigui situat en un municipi diferent del de la seva residència habitual. A més, no es podrà destinar en cap cas a allotjament turístic o de temporada. La CUP encara va un pas més enllà i planteja prohibir la compra de segones residències a zones tensionades, amb l'argument d'"una família, un habitatge, per a tothom". Aquest debat no ha fet, per tant, més que començar i veurem com aguanten les costures dels socis —PSC, Comuns i Esquerra—, que tenen majoria absoluta al Parlament, la posició de l'oposició en una matèria tan sensible i la radical discrepància del sector en un moment en què la constitució d'hipoteques ha crescut significativament a Catalunya els últims temps.

Però, completat el primer acte d'una obra en dos actes, ara som a l'entreacte. El Govern aspira que aquest interval sigui molt curt i Esquerra ja té encarrilat el seu sí, pendent dels últims serrells. A partir de dissabte pot ser en qualsevol moment, ja que l'escull principal —la cessió del 100% de l'IRPF— ha desaparegut, després que Esquerra fes dilluns un moviment molt significatiu per facilitar l'acord, retirant les proposicions de llei amb els canvis legals necessaris per a la cessió de l'impost que havia tramitat al Congrés i que ja havia d'entrar al ple. ERC buscarà desencallar aquest tema d'una altra manera i ha passat a prioritzar el consorci d'inversions, un altre dels compromisos del PSC pendent de concreció. Aquí les coses són molt més fàcils, ja que no afecta de ple, en principi, la ministra-candidata d'Hisenda, María Jesús Montero. I, a més, és extensible, si el govern de Pedro Sánchez ho vol, a totes les comunitats autònomes.