Quan encara no fa ni tretze mesos que Donald Trump va prendre possessió de la presidència dels Estats Units per segona vegada, després de la seva derrota electoral el 2020 que li va impedir completar el període consecutiu de vuit anys entre 2017 i 2025, el món ha pogut comprovar que l'ordre preexistent ha desaparegut. L'inquilí de la Casa Blanca ha dinamitat ponts històrics amb els seus aliats, ha arraconat Europa i menyspreat el seu protagonisme, ha improvisat polítiques econòmiques fins a convertir-se en un veritable problema per a les classes mitjanes nord-americanes i ha imprès la llei del més fort per a la resolució dels conflictes internacionals.
Tot plegat, en tan sols tretze mesos. La recent Conferència de Seguretat de Múnic d'aquest cap de setmana, celebrada enmig d'aquest clima de preocupació, ha servit per fer-ho encara més visible, encara que no serà per això que serà recordada, sinó perquè Alemanya i França van fer públic que havien iniciat converses confidencials sobre un element dissuasiu nuclear europeu. Que ho anunciés el canceller democristià Friedrich Merz és encara més important, ja que és de sobres coneguda la posició històrica alemanya sobre els límits d'endeutament i de despesa en defensa fins al 2025, data en què es van aprovar una sèrie de reformes constitucionals històriques i es van revertir dècades de disciplina fiscal en aquesta matèria.
Ara, la posició dels Estats Units, que ha passat de millor amic a amic intermitent i interessat, ha desembocat, en el cas alemany, en una necessitat de ser un actor valent i decidit, ja que la seva posició geogràfica també l'hi obliga. No gaire lluny de les demandes de Trump d'envair Groenlàndia, relativament a prop de la guerra de Rússia a Ucraïna i amb una posició gens fàcil amb Rússia, Merz ha conclòs que potser ha arribat el moment de repensar l'economia i començar a produir coses que en el passat eren no desitjades, com ha assenyalat a Múnic Clemens Fuest, un dels economistes alemanys més prestigiosos. Així, el pressupost alemany en defensa creixerà aquest any un 32,5% respecte al 2025, amb la qual cosa el país germànic busca assolir el 2,8% del PIB el 2026 amb l'objectiu d'arribar al 3,9% el 2029.
En l'actualitat, tan sols França posseeix a la Unió Europea el seu propi arsenal nuclear, i la proposta alemanya el que pretén és crear un pilar europeu fort i dins de l'Aliança Atlàntica
Encara que Alemanya té prohibit desenvolupar bombes atòmiques, la protecció de l'OTAN deixa més marge per explorar que no sorgeixin zones de seguretat diferents a Europa. En l'actualitat, tan sols França posseeix a la Unió Europea el seu propi arsenal nuclear, i la proposta alemanya el que pretén és crear un pilar europeu fort i dins de l'Aliança Atlàntica. Països com Polònia, Suècia, Regne Unit, Itàlia i Bèlgica donen suport o participen en aquestes discussions, mentre Pedro Sánchez allunya Espanya de l'escut nuclear europeu i considera un error històric aquest camí, com va deixar clar a Múnic, a més de mantenir la seva oposició al 5% del PIB d'inversió en defensa.
La posició de Sánchez té diverses derivades: l'allunya de les decisions europees, com es va veure en la recent cimera de 19 líders europeus a la qual el president del govern espanyol no va ser convidat. Tan sols uns altres sis països menors van quedar fora de la reunió. Retalla el pes d'Espanya a Brussel·les, amb decisions unilaterals —regularització d'immigrants— que costen d'entendre als despatxos de la capital belga. I, finalment, hi ha l'amenaça permanent de Trump d'apujar els aranzels a Espanya, com va assenyalar per última vegada al Fòrum de Davos de finals del mes de gener passat.