Enmig d'un clima d'aparent —i, fins a cert punt, sorprenent— bona sintonia entre els Estats Units i Europa durant la Conferència de Seguretat de Múnic, que té lloc aquest cap de setmana a la ciutat bavaresa, Pedro Sánchez ha demanat "humilment" a les diferents potències mundials que "posin fre al rearmament nuclear" i ha fet una crida a "asseure's a negociar" per arribar a un acord en aquest aspecte. Un acord, l'Start III, firmat el 2010 pel llavors president estatunidenc, Barack Obama, i el seu homòleg rus, Dmitri Medvédev, i que va vèncer el passat 5 de febrer, donant carta blanca a les dues potències per reforçar la seva capacitat d'armament radioactiu. "La humanitat els jutjarà si no ho fan", ha dit el president espanyol des del faristol de l'hotel Bayerischer Hof, animant a una entesa entre les dues parts.
Sánchez també ha defensat la implicació d'Espanya en un context geopolític incert, en què ha assegurat que "Putin és una amenaça real" i que els europeus "hem d'enfortir les nostres capacitats de defensa per protegir les nostres llibertats i per oferir garanties de seguretat als nostres aliats". Davant les repetitives crítiques per part de Donald Trump sobre el rebuig del govern de Sánchez a arribar al 5% de la despesa en defensa, el cap de l'Executiu espanyol ha argumentat que, des que ell és president, "Espanya ha triplicat la despesa en seguretat i ha duplicat el nombre d'efectius en operacions de l'OTAN". Tot i això, diu estar "convençut que el rearmament nuclear no és el camí". "És una inversió massa costosa i és massa perillós", ha afirmat, tot recordant que "en el passat ja ens vam acostar al desencadenament d'una guerra nuclear entre Occident i l'antiga URSS". Així, citant a l'expresident dels Estats Units, John F. Kennedy, ha conclòs la seva intervenció afirmant que "les armes de guerra han d'abolir-se abans que aquestes ens aboleixin a nosaltres".
L'Àrtic, un punt geoestratègic clau per l'OTAN
Per la seva banda, el president de Finlàndia, Alexander Stubb, ha tret pit d'haver es establert "la força àrtica més sòlida que existeix a l'Aliança per rebutjar qualsevol mena d'amenaça per part de Rússia", des que el país escandinau va ingressar a l'OTAN el 2023. Per això, ha dit, "quan des dels Estats Units ens diuen que hem de reforçar la nostra defensa, a mi com a finlandès no em sembla malament", a diferència de la posició del president espanyol. Precisament, l'Àrtic ha estat un dels temes el qual han debatut alguns representants de l'Aliança, després de la intervenció de Sánchez. Entre ells, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, que en els darrers mesos s'ha vist immersa en un conflicte diplomàtic amb els Estats Units per Groenlàndia. "Si un país de l'OTAN ataca l'OTAN, s'acaba el joc, s'acaba l'OTAN", ha asseverat la danesa abans que el senador demòcrata de Delaware (EUA), Christopher Andrew Coons, fes costat a l'OTAN i assegurés que "només el 17% dels estatunidencs" es volen involucrar en un conflicte per Groenlàndia: "Pensen que és una aposta molt estúpida", ha reblat.