Si alguna cosa és un pressupost, no és cap altra que la presentació davant de l'opinió pública de quines són les teves prioritats polítiques. Això ha fet el govern presidit per Pedro Sánchez aquest dimarts en què s'ha conegut que el Consell de Ministres havia aprovat un projecte de comptes públics que eleva a 198.000 milions d'euros el sostre de despesa i és significatiu l'increment de les despeses de Defensa en un 25% per a l'any 2023. No és, certament, la partida de Defensa més significativa, només faltaria. Però resulta del tot sorprenent, més enllà dels compromisos que Sánchez hagi pogut adquirir amb l'administració Biden o, fins i tot, el seu propi president, també amb els màxims responsables de l'OTAN, un increment tan substancial en un any en què tots els indicadors econòmics són dolents o molt dolents per a Espanya i que la crisi econòmica que s'acosta té un perfil tan alarmant.

No serà aquest un tema de discrepància amb PP, Vox o Ciutadans, de segur, però sí que hauria de ser un punt de desacord amb els seus aliats, Unidas Podemos, dins del mateix govern espanyol o Esquerra Republicana i Bildu en el Parlament. Es podrà argumentar que el govern espanyol té capacitat per endeutar-se, una atribució que, ara per ara no té, per exemple, el Govern de Catalunya. Aquesta circumstància que li permet disposar d'uns fils per poder estirar està molt bé per incrementar les pensions, com s'ha anunciat, al voltant del 8,5%. És lògic que s'utilitzi per a això, excepcionalment, el Fons de Reserva, però és l'única manera que les persones grans no perdin tanta capacitat adquisitiva davant la galopant inflació existent i que afecta, cada vegada més, productes bàsics del tot imprescindibles per als sectors més necessitats de la societat.

Es preserva així el compliment del Pacte de Toledo, un acord entre els grups polítics per preservar les pensions. Per a això serà necessari una aportació de 2.957 milions al fons de reserva, una circumstància que es produirà per primera vegada en tretze anys. No hauria de ser objecte de cap crítica aquest moviment governamental, ja que no hi ha cap altra manera d'equilibrar les dificultats de milions de persones amb la cistella de la compra. Sens dubte, contribuirà a deixar mínimament fora de l'equació de la dificultat extrema els pensionistes, encara que no es té en compte bona part dels increments del preu de l'energia que necessiten més que ningú davant l'arribada de l'hivern.

S'obre així, oficiosament, el període de negociació dels pressupostos del govern espanyol entre el PSOE i la resta de forces parlamentàries. En primer lloc, serà amb Esquerra Republicana que abordarà la seva tercera negociació amb el Govern en la present legislatura i caldrà veure si són capaços de revertir la tendència de les dues anteriors en les quals, per una raó o per una altra, els socialistes van acabar emportant-se els vots i incomplint els seus compromisos públics i fins i tot algun de privat. L'acord sobre els indults que va assolir Esquerra Republicana amb el govern de Pedro Sánchez cada vegada queda més lluny i el partit d'Oriol Junqueras necessita algun triomf que justifiqui el seu compromís gairebé permanent en moltes de les grans decisions i haver ajudat els republicans a superar molts dels obstacles que Pedro Sánchez, sense ells, no hauria pogut superar.