Si alguna cosa li faltava a Pedro Sánchez perquè es fes evident la seva més absoluta soledat política és que li esclatés una crisi com la de Ceuta. Un autèntic polvorí polític que ha evidenciat quatre coses: els serveis de seguretat han estat incapaços d'oferir una aproximació realista del que passaria al govern espanyol i això ha estat fruit, també, d'un llarg i vell desacord. En segon lloc, els exagerats gestos del govern espanyol d'aproximació al Marroc, canviant, fins i tot, la posició espanyola al Sàhara Occidental, no han servit per a res. En tercer lloc, els Estats Units i Israel esperaven la seva ocasió per fer evident que Ceuta i Melilla seran marroquines quan Mohamed VI vulgui i ells no faran res per evitar-ho. I, finalment, la majoria dels països de la Unió Europea han aprofitat la sortida en poques hores de fins a 60.000 marroquins cap a la ciutat de sobirania espanyola per fer evident el seu malestar amb la política migratòria de Pedro Sánchez.
El fet que fins a 22 països de la Unió Europea hagin signat una carta impulsada per la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i que tant ha enfurismat el primer ministre espanyol, conté una crítica implícita a la gestió espanyola de la crisi, que no es limita a expressar la seva preocupació pel que ha passat a Ceuta, sinó que reclama una resposta immediata i coordinada de la UE, exigeix reforçar les fronteres exteriors de la Unió i planteja accelerar els retorns dels immigrants irregulars. Que la carta s'hagi fet pública després del que ha passat a Ceuta elimina qualsevol anàlisi interessada que pretengui posar l'accent en el fet que són molts els països destinataris. Entre altres coses, perquè només Espanya la té.
El fet que dels 27 països de la UE tan sols Espanya, França, Portugal, Irlanda i Luxemburg hagin evitat signar la carta ja palesa la soledat d'Espanya
El fet que dels 27 països de la UE tan sols Espanya, França, Portugal, Irlanda i Luxemburg hagin evitat signar-la ja palesa la soledat d'Espanya. No l'ha signat el govern de Sánchez perquè era l'al·ludit; França i Portugal, com a països veïns, no volen incendiar encara més la situació; Irlanda és el país que ocupa rotatòriament la presidència de la UE; i Luxemburg es troba lluny d'una problemàtica com aquesta. En conseqüència, Sánchez no pot argüir ni que només són uns quants, ni que siguin països de la dreta, ja que certament n'hi ha d'aquesta ideologia —Itàlia, República Txeca o Finlàndia—, però també de centredreta —Alemanya, Grècia, Xipre i Croàcia—, liberals —Estònia i Bèlgica— o socialdemòcrates com el Regne de Dinamarca.
El setmanari Politico, el més influent a Europa, ha posat l'accent del malestar dels 22 països de la UE en la regularització de fins a 1,2 milions d'immigrants aprovada pel govern espanyol i que, a parer seu, ha actuat també com un efecte crida. La crisi de Ceuta no seria, segons el setmanari amb seu a Brussel·les, un episodi aïllat provocat únicament pel Marroc, sinó que estaria relacionada també amb la percepció que entrar irregularment a Espanya pot acabar conduint a una situació legal. Vaja, que Espanya és un colador. Com succeeix sempre a la UE, les posicions s'acostaran, però les discrepàncies ja són irreconduïbles i s'han fet públiques.
Curiós país, Espanya, on, amb una crisi política descomunal, el president del govern espanyol manté el seu calendari de vacances com si res i se'n va l'1 d'agost cap a Lanzarote, en principi durant quatre setmanes. I del cap de l'Estat no hi ha imatges de cap activitat des del despatx amb el president del govern espanyol el passat dia 29 al Palau Reial de l'Almudaina de Palma. Fa només tres dies, però això de Ceuta encara no havia succeït. Realment, Spain is different.