Ha arribat l'hora de la veritat. El moviment independentista, que té la seva expressió política en el Govern de la Generalitat, es juga en les pròximes 41 hores si es trenca definitivament en mil trossos o si s'inicia un període de recomposició, que mai no serà fàcil, per rejuntar les peces d'un puzle que permeti no trencar de manera irreversible el trajecte començat el 2012. Els arguments són, a hores d'ara, de sobres coneguts, perquè encara que han estat poques hores des que la consulta a la militància va ser convocada per la comissió executiva de Junts dijous passat 29 de setembre, i la pregunta anunciada dilluns dia 3, les posicions es pot dir que estan bastant clares: la presidenta del partit Laura Borràs ha liderat la campanya per sortir del Govern pels incompliments d'Esquerra i els consellers Jaume Giró i Victòria Alsina han estat la punta de llança per mantenir-s'hi, com el millor camí per defensar la independència.

A partir d'aquí, el secretari general Jordi Turull ha respectat la indicació donada per la sindicatura electoral demanant que no hi hagués pronunciament dels càrrecs unipersonals i el president Carles Puigdemont ha fet un fil de tuits defensant la salut democràtica del partit pel fet de demanar l'opinió de la militància en una decisió tan transcendental, sense pronunciar-se. Com és normal, la convulsió al si del partit no ha estat menor, perquè en ser la qüestió tan transcendental ha tensat grups parlamentaris, federacions, agrupacions comarcals i fins i tot locals. Una cosa que ha estat evident en nombroses assemblees de militants que s'han produït, el resultat de les quals ha estat dispar, però que permet endevinar un cert equilibri de forces, sempre molt pendents de la mobilització final que cada sector pugui arrossegar.

El cert és que davant la incertesa del resultat, els dos partits del Govern es preparen per a qualsevol escenari. Junts, per quedar-se amb consellers nous al Govern —tres d'ells n'estan probablement fora: a més del cessat vicepresident Jordi Puigneró, el conseller de Salut, Josep Maria Argimón, per anar-se'n a la llista de Barcelona, i la consellera d'Universitats, Gemma Geis, amb molts números que el seu futur polític s'encamini cap a la candidatura municipal de Girona— i també per sortir, com va verbalitzar el conseller Giró, anunciant que si guanyava el No, dilluns recolliria les coses del despatx. Però aquest exercici també el fa Esquerra Republicana, que acabarà sent la que haurà de presentar nous consellers i tot un cartipàs d'alts càrrecs, si Junts abandona el Govern i es troba tenint a les mans tot el poder del govern de Catalunya.

Per a aquesta eventualitat, també Esquerra afirma estar preparada però, portes enfora, tothom reconeix que és una cosa molt llaminera però de digestió també complicada. D'aquí, potser, el gest del president Aragonès, en les hores prèvies a la votació, que té voluntat d'encarrilar les tres propostes de Junts que són el detonador de la crisi i la consulta a la militància, i, fins i tot, en referir-se a una d'elles, la coordinació dels grups parlamentaris a Madrid en aquelles qüestions que afecten el Govern, ha assenyalat adreçant-se a Junts: "Ja hi poden comptar". Aragonès arriba tard a allargar la mà, però és una porta al fet que aquesta hipotètica negociació només es podrà fer des del Govern si la militància es pronuncia per seguir-hi i tornar a intentar-ho.

En qualsevol cas, 6.465 militants són els cridats a decidir no només una decisió transcendental per al partit, sinó també per a Catalunya, perquè és absolutament excepcional i nou que la decisió de quedar-se o sortir del govern s'hagi dut a les bases. El resultat, divendres a les 17 hores.