Amb el primer cap de setmana de Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo a Andalusia i l'arribada de la demagògia i les promeses impossibles de complir, les eleccions autonòmiques que se celebraran el pròxim 17 de maig han agafat embranzida. A diferència de les tres autonòmiques celebrades durant els últims mesos —Extremadura, Aragó i Castella i Lleó—, en aquest cas el resultat marcarà la política espanyola. No només perquè tots s'hi juguen molt, sinó per la importància d'Andalusia —un exgraner de vots socialista fins fa quatre dies— i perquè l'escenari electoral posterior a Espanya pot quedar condicionat per aquests resultats.
El resultat de les eleccions andaluses marcarà la política espanyola
És difícil trobar una meta volant electoral en què els quatre partits hi tinguin tant en joc. Els dos que van al capdavant, PP i PSOE, però també Vox i les formacions a l'esquerra dels socialistes. El president Juanma Moreno, del PP, té el difícil repte de mantenir la majoria absoluta en un moment en què aquests resultats estratosfèrics pràcticament no existeixen. Parteix dels 58 escons obtinguts el 2022 i necessita aconseguir 55 parlamentaris. Les enquestes no l'hi asseguren, però totes repeteixen el mateix: la té al seu abast si els resultats electorals no li donen un disgust. El PP ha aconseguit en aquests quatre anys una cosa que li passa en poques autonomies: Juanma Moreno és una marca pròpia a Andalusia i l'aterratge de polítics de Madrid a la campanya acaba tenint un resultat bastant innocu, si no negatiu. Feijóo no vol desaparèixer de la foto i Ayuso va donant cops de colze perquè se la convidi.
Una situació radicalment oposada a la de Moreno és la que viu l'exvicepresidenta i exministra d'Hisenda María Jesús Montero, aterrada fa unes setmanes a Andalusia i que no aconsegueix remuntar els pèssims resultats que des de fa mesos li pronostiquen les enquestes. El PSOE és l'ombra del que va ser, i això que el populisme i les promeses són grossos. Montero assegurava aquest diumenge que la primera decisió que adoptarà si arriba a presidenta de la Junta serà garantir que ningú esperi més de 24 hores per ser atès pel metge de família. El passat dels seus nou anys de consellera de Sanitat i Consum de la Junta d'Andalusia, entre 2004 i 2013, fa poc creïble aquesta promesa. Però alguna cosa cal estirar per revertir els tres últims resultats a Andalusia: 47 escons el 2015, 33 parlamentaris el 2018 i 30 diputats el 2022. La mitjana de les enquestes que s'han anat publicant no li asseguren repetir els resultats de fa quatre anys, cosa que seria un autèntic desastre per a Pedro Sánchez i per a la seva candidata d'upa.
Vox, la formació d'ultradreta, ha vist aturat el seu ascens. Tot i que ningú discuteix que millorarà els resultats de fa quatre anys, la possibilitat de fer el sorpasso al PSOE s'ha anat evaporant a mesura que el prestigi de Donald Trump s'anava evaporant per la seva política erràtica i la seva incapacitat de mantenir el rumb d'una política internacional i econòmica mínimament previsible. Li va passar a Viktor Orbán a Hongria fa una setmana i veurem què li passa a Santiago Abascal. Les enquestes no li acaben de col·locar el 2 com el dígit que fixi els escons que assoleixi i, si això acaba sent així, el seu resultat serà molt pobre, tot i que creixi. Adelante Andalucía i Por Andalucía es mouen entre 2 i 5 escons, xifres molt baixes per a una comunitat en què l'esquerra sempre ha tingut el vent a favor i semblava inabastable per a la dreta. Tot i que, potser, el que hi passa és que només Juanma Moreno vol ocupar el centre.