D'entre totes les lectures que poden fer-se del que ha acordat el Tribunal Constitucional segurament la més encertada és aquella que diu que l'agost no és un mes per a decisions greus i irreversibles. Així, el TC va admetre d'ofici el recurs presentat per l'Advocacia de l'Estat en nom del govern espanyol en funcions, va dictar una sèrie de providències per obtenir més informació i els seus dotze membres van retornar a les vacances que ja havien iniciat. Al setembre, en tot cas, serà una altra història.

Es desconeix quin nivell de conflicte subterrani hi pot haver hagut entre el govern espanyol i el Tribunal Constitucional pel que fa a l'abast final de la decisió a adoptar. Segons el que hem vist i llegit des de dimecres passat, des de l'Executiu de Mariano Rajoy es va pensar inicialment en un objectiu molt més elevat: el TC tenia ja competències per actuar penalment contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, després de la modificació de la llei del Tribunal Constitucional i aquest havia de ser el camí. Al final, no només el TC no ha adoptat aquest camí que, d'altra banda, s'hauria entès com tota una provocació, sinó que s'ha limitat a suspendre l'acord del Parlament, cosa que ja ha anat fent d'una manera recurrent en els últims mesos.

La reacció coordinada del Govern, començant pel seu president, en assegurar que només pensa obeir el Parlament i seguida al llarg de la jornada per alguns dels seus consellers, deixa políticament parlant en paper mullat la decisió del Constitucional. És tan així que el Govern i el Parlament no han corregit el calendari de cap de les lleis de desconnexió i en les properes setmanes el ple de la cambra veurà la proposició de llei del Codi Tributari de Catalunya, una de les tres iniciatives que ja ha completat els treballs de la ponència conjunta, que els diputats fa mesos que elaboraven i que no és cap altra cosa que l'esquelet de la futura Hisenda catalana. La llei de l'Agència de Protecció Social va un pas més avançada ja que el ple li ha donat tràmit per al seu debat en comissió, i faltarà la llei de Transitorietat Jurídica, que encara no ha iniciat el tràmit parlamentari i que completarà l'arsenal jurídic amb què treballen el Govern, Junts pel Sí i la CUP per dur a terme el seu projecte d'Estat independent.

No sorprèn que, per a alguns, el més nou de l'anunciada resolució del TC no fos el pronunciament de l'Alt Tribunal sinó la contundent resposta del Govern i el seu compromís amb el full de ruta del 27-S. Una cosa que no és nova però que a Madrid pren aire de rebel·lió.