Per segona vegada en el termini d'uns quants dies la Sala de Vacances del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebutjat autoritzar la pròrroga del toc de queda en diversos municipis de Catalunya argumentant que no es donaven les condicions per a això i, que en el fons, les motivacions del Govern acabaven tenint un rerefons injustificat que implicava la limitació de drets fonamentals i de llibertats públiques.

La resolució, de la qual ha estat ponent el magistrat Javier Aguado, trunca els plans de la Generalitat, però des d'una posició mínimament objectiva cal reconèixer que la posició de l'administració catalana en aquesta qüestió ha estat jurídicament dèbil ja que la modificació dels criteris per sol·licitar el toc de queda entre les 01:00 i les 06:00 hores és de difícil justificació. Es va començar per un nivell de contagi de 400 casos cada 100.000 habitants i va baixar després als 250 casos. En sengles peticions del Govern, el TSJC el va acabar autoritzant al llarg de l'estiu. Ha estat quan ha baixat a 150 casos que el TSJC ha cregut injustificada la decisió. L'últim recurs de situar-lo no en poblacions per sobre de 5.000 habitants sinó de 20.000 tampoc ha funcionat.

A cap de nosaltres no ens agraden les imatges de botellots i aglomeracions urbanes passades la una del matí pel que comporta de més risc de propagació de pandèmia, just en uns moments en què el col·lectiu mèdic i les autoritats sanitàries respiren mínimament veient el final de la cinquena onada, encara que tement que això d'aquests dies pot ser el preludi de la sisena.

Però aquest malestar ciutadà i la preocupació política existent no pot ser utilitzat per dur a terme per la porta del darrere retallades en la mobilitat i pretendre un manteniment de la seguretat,els botellots i l'ordre públic mitjançant dreceres pretesament sanitàries. Costa no estar d'acord amb la posició judicial quan assenyala: "El control de les interaccions socials no és cap criteri sanitari estrictament considerat com una genuïna potestat per al manteniment de la seguretat i de l'ordre públic, la naturalesa del qual, a més, no transmuta segons les franges horàries de les relacions socials per convertir-se en qüestió sanitària el que en horari diürn és indiscutiblement un tema de política administrativa".

Al final, el tema torna al Govern i als ajuntaments que, amb les competències de què disposen en matèria de seguretat i d'ordre públic, han de garantir que no es produeixen escenes i situacions com les d'aquests dies. Dit així, sembla, fins i tot, el més normal del món per més que el Govern s'hagi volgut curar en salut buscant un suport judicial que no ha tingut.