Tot i que el refrany diu que "a grans mals, grans remeis", la política sempre en té la seva pròpia traducció. En el cas que ens ocupa des de fa una setmana, la crisi de Rodalies, Regional i Mitjana distància i que ha acabat desembocant en un caos, en el qual costa saber quina serà la situació l'endemà, el conegut proverbi ha passat a ser "a grans mals, petits remeis". Una setmana han trigat a produir-se les primeres destitucions i el resultat que se'ns ofereix és el de veritables caps de turc. Càrrecs d'un nivell intermedi per sortir del pas i des del Ministeri de Transports demostrar contundència. Així, s'ha destituït el director operatiu de Rodalies, Josep Enric Garcia Alemany, i en el cas d'Adif, també s'ha produït la destitució de Raúl Míguez Bailo, director general d'explotació i manteniment.

Amb aquest moviment, el govern espanyol intenta aturar el cop de les peticions de dimissions del ministre Óscar Puente i de la consellera Sílvia Paneque, reclamades per diversos grups al Congrés dels Diputats i al Parlament, entre els quals Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Ni Pedro Sánchez pensa prescindir de Puente, ni Salvador Illa de Paneque, fins i tot el president de la Generalitat, hospitalitzat des del passat dia 17 a la Vall d'Hebron, ha rebutjat aquest dilluns les peticions de destitució de la seva consellera. Caldrà veure qui es dona per satisfet amb aquestes destitucions: ¿El Govern, que havia reclamat destitucions? Potser sí. ¿Junts, que havia reclamat a través de Carles Puigdemont la destitució de Puente i Paneque? Sembla impossible. ¿Esquerra, que havia exigit en boca d'Oriol Junqueras el mateix que Junts? No sembla probable.

Més enllà que García Alemany i Raúl Míguez són això, caps de turc per eximir els veritables responsables, resulta que aquesta pel·lícula ja l'hem vista aquests últims anys en diverses ocasions. Almenys, en dues ocasions. García Alemany, enginyer de camins, canals i ports, va accedir a la direcció operativa de Rodalies el març de l'any passat, procedent de l'Empresa Municipal de Transports de València. Ha estat, per tant, al capdavant del servei durant els últims deu mesos. Havia accedit al càrrec en substitució d'Antonio Carmona, de 48 anys, que havia treballat durant els últims 20 anys a l'equip de comunicació de l'empresa a Catalunya i en l'actual crisi torna a ser la cara visible amb els mitjans de comunicació. Carmona va tenir el càrrec de director de Rodalies també un any, des de l'abril del 2024. O sigui, Rodalies ha amortitzat en 22 mesos dos directors sense que cap de les crisis que van obligar a marxar els seus responsables tingués cap solució. Ara arribarà el tercer en menys de dos anys i, en conseqüència, no hi ha cap motiu per ser optimistes.

El dèficit d'inversió en infraestructures a Catalunya s'estima en aproximadament 40.000 milions d'euros, acumulat entre el 2009 i el 2022

Aquí anem movent la piloteta, entregant al govern peons en aquesta crisi, mentre els qui realment prenen decisions s'amaguen als seus palaus de vidre. I no serà perquè no s'hagin posat xifres a l'enorme desinversió d'aquests anys: el dèficit d'inversió en infraestructures a Catalunya s'estima en aproximadament 40.000 milions d'euros, acumulat entre el 2009 i el 2022, segons informes de Foment del Treball. Una manca d'inversió crònica afecta especialment carreteres, ferrocarrils i ports. Abordar aquesta sagnia de milions ha de ser un objectiu irrenunciable de partits i agents econòmics catalans. Hi ha hagut una asfíxia premeditada d'anys i anys per part dels diferents governs espanyols, i dels últims 22 anys, només una mica més de sis, l'inquilí de la Moncloa ha sigut del PP; Pedro Sánchez en porta més de vuit i la resta són de Zapatero. Avui això ja no ho discuteixen ni a Madrid.

Serem menys a Catalunya a l'hora d'exigir una reparació històrica? Tornen a ser diners, certament. Però no cometem l'error d'acceptar inversions del Ministeri. Que se'ns traspassin els diners i ja es gestionaran des de Catalunya. L'altra cosa, la pluja de milions, ja sabem com acaba. Tot i que, amb tanta aigua acumulada aquestes últimes setmanes, sembli un sarcasme. Per cert, el caos d'aquest dilluns és tan injustificable com la paciència dels usuaris. Els trens no se solucionaran en anys, però el premi Guinness a la resignació ha de quedar-se a Catalunya.