La reunió entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, aquest dijous al Palau de la Generalitat, suposa de facto el restabliment de les relacions entre el govern català i les institucions europees després que hagin transcorregut set anys de l'última reunió a soles amb una comissària i onze de l'última visita d'un vicepresident de la CE a la plaça de Sant Jaume. La reunió, que òbviament ha necessitat el plàcet del govern espanyol, que prèviament havia vetat en ple auge del procés sobiranista qualsevol visita de les institucions europees a Catalunya i també que membres del Govern fossin rebuts a Brussel·les, suposa un canvi i una tornada a la normalitat. Entenent per normalitat poder dialogar i explicar quina és la situació real del Principat. El club europeu està en contra de la independència de Catalunya, com ja ha demostrat en el passat, i en aquest aspecte no suposa un canvi de fons, però sí que permet una interlocució que fins ara estava trencada.

Salvant totes les distàncies, igual que Pedro Sánchez ha tingut la seva foto amb Joe Biden, aquests dies a la cimera de l'OTAN, que li ha permès posar una pica a Flandes, ja que les relacions entre els Estats Units i Espanya estaven seriosament deteriorades després de l'abandonament de les tropes espanyoles de l'Iraq, immediatament després d'arribar José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa el 2004, i hi ha múltiples exemples de la displicència amb què els presidents dels Estats Units havien tractat Rajoy, però sobretot Sánchez, Aragonès ha tingut la visita al Palau de Schinas, un personatge desconegut per al gran públic però ben ubicat a les institucions europees en les quals ha ocupat diversos llocs des de 1990, sent el seu portaveu entre 2014 i 2019. De Schinas no s'ha d'esperar cap suport al terreny de les aspiracions polítiques i nacionals de Catalunya per les seves conegudes posicions antiindependentistes, remarcades, a més, per situació familiar, ja que està casat amb Mercedes Alvargonzález Figaredo, asturiana i en altre temps cap de gabinet del president del grup parlamentari del Partit Popular Europeu.

Però el terreny de les institucions europees cal conrear-lo, encara que només sigui per poder explicar, més enllà de fòrums multinacionals, com ha fet aquest dijous Jordi Cuixart, l'expresident d'Òmnium, a l'ONU, quina és la situació de Catalunya, la repressió que pateix i la persecució per part de les autoritats espanyoles. L'últim i clamorós cas del CatalanGate és l'exemple més clar, com ha posat en relleu Cuixart, que Espanya continua i continuarà espiant la dissidència i que l'Estat ni ha fet res, ni pensa fer res per corregir el que és el cas més important conegut a Europa d'espionatge il·legal per part d'un Estat. Cuixart ho ha pogut fer a Ginebra a la seu de Nacions Unides, però Aragonès si ha volgut, ho ha pogut fer al Palau amb el vicepresident de la Comissió Europea.

Perquè la tasca de denúncia que es realitza des del Parlament Europeu a través dels eurodiputats de Junts i d'Esquerra, encapçalats pel president Carles Puigdemont, és una tasca important i imprescindible perquè se sàpiga la crua realitat de la política catalana i de l'exili que pateixen una part d'ells. Una realitat que continua molt instal·lada en la repressió, com s'ha vist aquesta setmana amb la decisió del Tribunal Constitucional de prohibir la delegació del vot del conseller en l'exili i diputat de Junts al Parlament, Lluís Puig. Aquesta és l'autèntica 'agenda de la reconciliació' i les altres coses són paraules buides que se les endú el vent.