Seguint una tradició instaurada per Pasqual Maragall quan era alcalde de Barcelona i que després han continuat tots els seus successors, Ada Colau exposarà aquest dimarts la seva visió del moment polític de la ciutat en un acte que porta per títol L'alcaldessa respon. I el cert és que a Colau no li falten temes per respondre just en un moment en què la seva valoració és d'un 4,3 al Baròmetre Municipal i obté la pitjor nota des que va accedir a l'alcaldia el 2015 i la va revalidar el 2019 arran d'un pacte, en aquell moment sorprenent, amb l'avui ja retornat a París Manuel Valls i el seu grup de regidors. L'Upper Diagonal, que tant havia criticat Colau en el seu primer mandat davant del visible deteriorament de la ciutat, es va arremangar a fons per treure l'alcaldia al guanyador dels comicis, Ernest Maragall, d'Esquerra Republicana, i va preferir apostar per la continuïtat que, ara, curiosament, torna a criticar, abans que tenir un alcalde independentista. La història de les elits barcelonines és circular: aposten, s'equivoquen, tornen a apostar i es tornen a equivocar.

Colau té una oportunitat magnífica per respondre, en la seva primera compareixença pública important, després que el titular del jutjat d'instrucció número 21 de Barcelona l'hagi citat com a investigada pels delictes de frau, malversació i tràfic d'influències. Ningú no sap realment el desenllaç d'aquest requeriment i l'alcaldessa té, com qualsevol altre ciutadà, la presumpció d'innocència. Per cert, la que ella va negar a Xavier Trias a la campanya de les municipals del 2015, quan van aparèixer unes notícies que van acabar sent falses sobre uns inexistents comptes a Suïssa que l'exalcalde va negar des del primer moment, però que ella va utilitzar en benefici propi.

Però més enllà de com acaba el procediment judicial obert, és remarcable com ha vulnerat sense cap mena d'escrúpol el codi ètic dels comuns que l'obligava a dimitir. Si era exagerat dimitir per un assumpte així, com ella defensa i, segurament, té raó, hauria hagut d'esmenar-lo abans, ja que ha tingut prou temps per fer-ho i no tirar-se'l a l'esquena, amb l'exemple que es trasllada al conjunt de la ciutadania des de l'ajuntament de la capital de Catalunya. La protecció que ha tingut dels seus companys de partit fent pinya per vulnerar el codi ètic i saltar-se l'obligació de dimitir convertirà durant molt temps en paper mullat les crítiques que puguin fer a altres formacions polítiques. No sé com pensa, sense anar més lluny, Colau ser creïble a partir d'ara si no serveix de res el que es pugui arribar a comprometre públicament.

Una resposta clara i sincera és exigible, ja que li incumbeix en primera persona. Com també té tres assumptes que preocupen especialment els barcelonins, com són la inseguretat, la neteja i els accidents ocasionats per patinets i bicicletes. No fa falta estendre's sobre cap dels tres, tan sols constatar que totes les promeses que s'han fet sobre la millora de la seguretat a Barcelona no s'han complert, igual que amb el tema de la neteja, on hi ha zones importants de la ciutat en què la brutícia als carrers és inacceptable. Respecte al tema dels atropellaments, el fet que un 40% dels que es produeixen siguin causats per bicicletes i patinets hauria de ser motiu d'un estudi per revertir aquest percentatge. És necessari que la promesa de perseguir les conductes inapropiades amb aquest tipus de vehicles sigui aviat una realitat i es garanteixi la circulació als vianants.

Encara que falten quinze mesos per als comicis, la batalla de Barcelona ja és ben present a l'estratègia dels partits que enfilaran en els propers mesos la proclamació dels seus candidats. La primera força a anunciar un procés de primàries ha estat Junts per Catalunya, que vol tenir decidit el seu aspirant el mes de febrer, amb Elsa Artadi com a previsible candidata. Esquerra no revela oficialment si Ernest Maragall repetirà o no, encara que el regidor ha reiterat en diverses ocasions que li agradaria continuar i el PSC és probable que esgoti al màxim el calendari per esfullar la margarida sobre si Salvador Illa fa o no fa el pas a la plaça de Sant Jaume.