El magistrat instructor vol aclarir algunes qüestions. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, està citada a declarar en qualitat d'investigada pels delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació de diners públics, tràfic d'influències i negociacions prohibides. Ho farà el pròxim 4 de març a les 10.30 hores davant del magistrat del jutjat d'instrucció número 21 de Barcelona, segons consta en la interlocutòria d'admissió de querella consultada pel diari ABC després que una associació denunciés Colau per considerar que havia comès tots els delictes esmentats a l'hora de concedir subvencions i convenis de finançament a entitats afins als comuns.
Concretament, l'Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica ha considerat que l'alcaldessa va signar de manera arbitrària, discrecional i recurrentment, sense concurrència pública i sense justificar l'interès públic, una sèrie d'ajudes i acords econòmics amb l'únic objectiu de finançar els llocs de feina, les activitats i el funcionament de diverses entitats afins a Barcelona en Comú. Llavors, el magistrat instructor vol aclarir aquesta sospita mitjançant l'admissió de la querella i citant com a investigada Colau.
Sense competències
En la querella s'assenyalen organitzacions com l'Observatori DESC (on Colau treballava abans d'assolir l'alcaldia), Enginyers Sense Fronteres, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (de la qual l'alcaldessa va ser portaveu) o l'Aliança contra la Pobresa Energètica. Així, d'acord amb l'acusació, el sistema de finançament presumptament irregular consistia en l'aprovació de convenis, contractes menors i subvencions directes a les entitats esmentades per redactar estudis i informes que res tenien a veure amb les competències de l'Ajuntament. L'ABC esmenta alguns d'aquests afers, com ara qüestions socials al Perú o Moçambic.
L'Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica assenyala que Colau hauria comès un delicte de prevaricació per haver signat resolucions sobre les quals el consistori no tenia competències. Així mateix, apunta que es podria haver comès un delicte de malversació de diners públics per gastat fons sense que hagi quedat justificada la finalitat. També indiquen que hi podria haver un delicte de frau de contractació si es demostra la relació personal i professional entre l'autoritat pública i l'entitat subvencionada. Finalment, l'acusació esmenta la possibilitat que hi hagi un delicte de tràfic d'influències si s'ha limitat la lliure concurrència competitiva a l'hora d'atorgar les ajudes públiques.