Colau, candidata a presidir Espanya

Doncs sembla que és pràcticament segur que Ada Colau, l'exbatllessa de Barcelona, tornarà a la primera línia política i no ho farà de qualsevol manera, com a diputada o com a regidora de l'Ajuntament de Barcelona, sinó per la porta gran: com la candidata del recentment conformat Front Ampli a la presidència del govern d'Espanya. L'espai que s'està configurant a l'esquerra del PSOE i al qual s'han adherit fins avui quatre organitzacions —Sumar, el partit impulsat originalment per Yolanda Díaz; Izquierda Unida (IU), liderada per Antonio Maíllo; Más Madrid, amb la ministra Mónica García com a principal referent estatal, i Comuns, amb Ada Colau i Ernest Urtasun, entre d'altres— pensa en ella com a cap de cartell per ocupar la Moncloa. No encapçalaria la llista de Madrid, sinó de Barcelona, i la proposta l'ha revelada la candidata de Más Madrid com una manera d'oferir una candidatura coral que respecti la pluralitat territorial i que respongui a un plantejament de funcionament confederal.

Si aquest trencaclosques acaba quadrant, seria el segon cop que una organització política espanyola presenta a les urnes un català com a candidat a la presidència del govern espanyol. El precedent és Miquel Roca, el 1986, en la fallida operació reformista, una aventura que en clau espanyola no podia sortir pitjor, ja que no va treure cap escó, però que, amb una mirada exclusivament catalana, va tenir un rèdit molt alt, perquè Convergència i Unió va passar de 12 a 18 diputats. Dit això, sembla que Colau ja ha triat terreny de joc per tornar a la política i serà a Espanya. La campanya de l'habitatge, més enllà dels resultats durant els seus vuit anys com a batllessa, sembla feta a mida. Ha plogut molt d'ençà de l'any 2015, però a cavall de l'activisme pel dret a l'habitatge, havia estat una de les fundadores i principals portaveus de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i de la lluita contra els desnonaments; va aconseguir accedir a l'alcaldia de Barcelona gràcies a la seva victòria mínima contra Xavier Trias.

Si aquest trencaclosques acaba quadrant, seria el segon cop que una organització política espanyola presenta a les urnes un català com a candidat a la presidència del govern espanyol

Però com que la memòria és fràgil, quatre dades: en la seva etapa com a batllessa (2015–2022), es van instar directament des de l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) almenys 312 ordres de desnonaments en els últims quatre anys. A la capital catalana durant el seu mandat es van practicar 17.128 llançaments per part dels jutjats i va caldre lamentar el suïcidi d'un afectat durant un procediment instat per l'Ajuntament i l'IMHAB al Bon Pastor, el maig del 2022. La solució al greu problema de l'habitatge va molt més enllà de quatre eslògans, declaracions contundents, acusacions o amenaces, velades o directes, com la formulada al president Puigdemont, assenyalant que tindrà problemes per caminar per Catalunya després de rebutjar els decrets. Si Sánchez cregués que la solució al problema de l'habitatge era tan fàcil com l'aprovació d'un parell de decrets, no hauria esperat fins al darrer segon del seu mandat, després de vuit anys com a president, per adoptar una iniciativa legislativa com aquesta.

Però, dit això, l'amalgama d'una opció política a l'esquerra del PSOE, si acaba entrant-hi Podemos, s'assemblaria a aquell Unidas Podemos del 2016, encara que amb una arquitectura força diferent. Seria un espai electoral semblant en amplitud a l'antic Unidas Podemos, però amb un model de poder molt menys centralitzat en la formació de Pablo Iglesias i Irene Montero. No seria una bona notícia per a Esquerra Republicana i Gabriel Rufián, si en queda fora, ja que el diputat ha dedicat molts esforços a construir un pont perquè votants dels Comuns poguessin transitar cap al partit que dirigeix Oriol Junqueras. Si Colau acaba estant al capdavant d'aquest projecte de Front Ampli i amb projecció espanyola, pot acabar aixecant un mur en què sigui més difícil un desplaçament de l'electorat d'esquerres cap al partit republicà. Com que el dia 16 d'octubre acaba el termini per a la formalització de coalicions, sortirem aviat de dubtes i sabrem si aquest Front Ampli és un vaixell amb molts partits a bord o s'acaba produint una dispersió d'aquell Unidas Podemos.