Només un govern insensible a la permanent vulneració de drets fonamentals i acostumat a saltar-se la legalitat com el de Pedro Sánchez seria un cop rere l'altre insensible a les peticions internacionals per investigar i assumir responsabilitats per l'espionatge del CatalanGate. Una nova resolució de Nacions Unides coneguda aquest dimarts torna a ser un toc d'atenció al govern espanyol per l'ús del programari israelià Pegasus contra l'independentisme català, en el que ha estat el cas d'espionatge i de persecució política més multitudinari conegut fins ara.

Un informe preliminar del Parlament Europeu de la comissió d'investigació de l'Eurocambra, conegut el mes de novembre passat, ja feia responsable el govern espanyol de l'espionatge a 65 dirigents independentistes, dut a terme en el marc del referèndum de l'1 d'Octubre del 2017 i dels esdeveniments posteriors. Són múltiples les peticions internacionals que s'han conegut des que Citizen Lab, el laboratori interdisciplinari amb seu a la Universitat de Toronto, Canadà, va publicar el mes de març passat un exhaustiu informe on s'identificava fins a 65 víctimes consumades o intentades per Pegasus.

Encara que entre els espiats hi havia els quatre presidents de la Generalitat des del 2010, dos presidents del Parlament i tota una tirallonga de polítics catalans importants, activistes, advocats i periodistes, el cert és que l'escàndol internacional que va suposar s'ha anat progressivament apagant. Els interessos polítics hi han tingut molta importància, perquè difícilment es podia mantenir viva la reclamació de responsabilitats per l'espionatge, amb el soroll que això comporta, i, alhora, asseure's a negociar els dos governs com si mai no hagués passat el CatalanGate.

Sort, no obstant això, que periòdicament el CatalanGate reapareix per recordar-nos a uns i a altres que va existir, va ser d'una enorme gravetat i no s'ha fet res per aclarir l'escàndol majúscul i exigir-ne responsabilitats. El Parlament espanyol també es va desentendre de la greu anomalia democràtica, donant per bo que contra l'independentisme català s'hi val tot, sigui dins o fora de la llei. El Parlament de Catalunya va exigir la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles, igual que el president Pere Aragonès. La ministra segueix en el càrrec i el govern espanyol es va limitar a una destitució menor com va ser la de la directora del CNI, Paz Esteban.

Resolta aquesta destitució, amb l'anunci d'una investigació interna i el compromís que no tornaria a passar, es va procedir a la carpetada. Fins a la pròxima, és clar.