A la tornada de les curtes vacances de Setmana Santa, la política espanyola girarà cap a una de les eleccions més transcendents, ja que aquestes sí que definiran l'avançament o no de les eleccions espanyoles. Però no només això, la carpeta del nou model de finançament autonòmic haurà de tancar-se o no; ERC haurà de decidir si, després d'haver fet retirar al PSC els pressupostos de Catalunya, rebaixa la seva exigència de la transferència del 100 % de l'IRPF i el canvia per alguna competència que la Generalitat no tingui i, abans de l'estiu, arribarà l'esperada sentència del Tribunal Superior de Justícia Europeu (TJUE) sobre la retirada de l'ordre de detenció de Carles Puigdemont i el seu esperat retorn a Catalunya.

Per ordre, la primera carpeta que s'haurà de substanciar és com votaran els andalusos. Després de quatre anys del baró popular Juanma Moreno dirigint la comunitat andalusa amb una política de tall centrista i amb elogis de personalitats socialistes d'abans com el mateix Felipe González, el PP aborda la difícil o gairebé impossible assignatura de revalidar la majoria absoluta. El 2022 va treure 58 escons dels 109 parlamentaris amb què compta la Cambra andalusa. Té un marge escàs de tres diputats a perdre, però l'auge de Vox condiciona el resultat final. El PSOE va caure a 30 escons fa quatre anys i, si perd el tres, la crisi amb la seva candidata María Jesús Montero està assegurada.

La clausura d'aquesta carpeta tindrà, sigui quin sigui el resultat, enormes conseqüències per a la política catalana i espanyola

El PSC i Esquerra esperen que, quan les eleccions andaluses hagin passat el Rubicó, s'obrin les carpetes que tenen pendents. El ministre valencià Arcadi España haurà de conduir tant la del nou finançament com la de la transferència de l'IRPF. Aquest puzle, si tira endavant, té per a Salvador Illa el premi dels pressupostos catalans, els primers que s'aprovarien des de la seva arribada a la Generalitat l'agost de 2023. Tant el PSC com Esquerra confien que el valencià España tingui la cintura que li va faltar a Montero i a això ajudi una cultura política dels socialistes valencians, que no és la dels andalusos.

I el curs polític, que arribarà fins a l'estiu, es tancarà amb l'esperada sentència del TJUE sobre el president Puigdemont. El dictamen de l'advocat general, de finals de novembre de 2025, va donar esperança a una sentència en la mateixa direcció. No hi ha indicis sòlids del contrari, però el TJUE sempre guarda un enorme hermetisme sobre el resultat de les seves sentències i la data en què es produeixen. Certament, res a Europa no és com a Espanya. La clausura d'aquesta carpeta tindrà, sigui quin sigui el resultat, enormes conseqüències per a la política catalana i espanyola.

En resum, seran mesos d'alt voltatge en política domèstica, als quals s'afegiran els problemes derivats de les turbulències en política internacional. Amb un Donald Trump desfermat, que fa impossible saber quins seran els seus pròxims passos.