Doncs sí: la nit del 23 de juliol tampoc no ha estat la que ha acabat amb la carrera política de Pedro Sánchez. En tot cas, i paradoxes de la vida, està en condicions d'acabar amb la dels seus adversaris polítics. Demostrant una capacitat de resiliència fora del que és comú, encara que ha perdut les eleccions, ben bé es pot dir que ha tingut una dolça derrota. Els 170 diputats del PP (136), Vox (33) i el parlamentari d'UPN no assoleixen la majoria absoluta de 176, cosa que només seria possible, en unes circumstàncies que no es produiran, com per exemple sumar els 6 que tenen Coalició Canària (1) i PNB (5) o, encara més impossible, amb el suport independentista. Tampoc no es donen les circumstàncies perquè Sánchez pugui ser investit, ja que ha de sumar els 14 diputats independentistes, una cosa que, almenys, en el cas de Junts sembla impossible.

Anem, per tant, a un bloqueig electoral que, segurament, desembocarà en unes noves eleccions a finals d'any. En aquest context, és probable que vegem el PSOE fins i tot forçant aquest escenari, ja que davant d'una nova cita amb les urnes, farà bandera que prefereix anar de nou a unes eleccions que de dependre dels independentistes. És molt possible que Sánchez només tingui opcions de guanyar amb una repetició electoral i, en canvi, Feijóo només de perdre. El president del govern espanyol tan sols necessitava sortir viu aquest diumenge i traspassar tota la pressió al líder del PP, i les dues coses les ha aconseguit. Pedro Sánchez, que és un supervivent i un temerari, no es va equivocar avançant les eleccions i pot mirar el futur amb una certa tranquil·litat. Veurem des d'ara mateix com la premsa de Madrid passa a degolla Feijóo, amb Isabel Díaz Ayuso fregant-se les mans.

Veient el mapa d'Espanya, es pot comprovar la importància dels resultats a Catalunya: els 19 diputats assolits pel PSC, guanyant a les quatre circumscripcions catalanes, són 13 parlamentaris més dels que ha obtingut el PP. Amb aquest coixí d'escons, els socialistes han demostrat que en aquests moments a Catalunya no li planta cara cap partit. El fet que ERC i Junts hagin aconseguit entre els dos tan sols 14 parlamentaris n'és un exemple. En vots, passa una cosa semblant amb els socialistes, per sobre dels 1,2 milions; Esquerra per sota dels 470.000 i Junts dels 400.000. Respecte a les passades municipals, Junts haurà perdut més de 150.000 vots i obtingut el seu pitjor resultat en unes eleccions espanyoles. Es dona la circumstància, no per prevista menys important, que el retrocés més important s'ha produït als feus on va aconseguir victòries importants en les passades municipals —Barcelona, Igualada, Sant Cugat, per citar-ne tres exemples.

En qualsevol cas, el fet que amb el 99,17% escrutat, Esquerra i Junts siguin el quart i el cinquè partit de Catalunya en nombre de vots, per darrere del PSC, Sumar i fins i tot del PP, reflecteix la dimensió del que ha passat. Els dos partits tenen per davant molts deures a fer, igual que la CUP, que ha quedat fora del Congrés. En la batalla per l'hegemonia independentista els comencen a quedar només les restes del pastís, ja que la major part del qual se'l cruspeixen els socialistes. I aquesta circumstància l'hauran d'analitzar amb més profunditat que en aquesta nit electoral en què s'han dedicat ambdós a tirar pilotes fora. Uns i altres tenen deures de pes, perquè disposar de majories de bloqueig és important si ets un jugador de primera, però pot acabar sent un problema si no saps què faràs a la partida.

Resumint, només Pedro Sánchez i Salvador Illa tenen motius per anar-se'n a dormir més o menys tranquils. També Bildu, que ha sobrepassat en escons el PNB, 6 a 5. La resta de formacions tenen un estiu difícil, ja que si no són capaços de corregir la situació, si es repeteixen les eleccions, tornaran a estar igual o pitjor que ara. Els electors independentistes no poden donar a ERC i a Junts senyals més clars del que volen si pretenen tornar a comptar amb el seu vot.